Existeixen dotzenes de teories de lideratge, i gairebé totes tenen una estreta relació amb la gestió empresarial. En general, hi ha cinc que es citen regularment: teoria transaccional, transformacional, basada en el trait, situacional i cognitiva.
Transaccional
El sociòleg Max Weber va desenvolupar la distinció entre lideratge transaccional i transformacional. Aquest és un enfocament bastant senzill del lideratge. Són bàsicament líders burocràtics que donen ordres i esperen que altres segueixin. No és tant el lideratge, sinó l'habilitat per treballar els recursos d'una burocràcia, com ara un partit polític, una oficina corporativa o un grup d'opinió, que proporciona aquest tipus de líders amb autoritat (ref 1).
Transformacional
Això és el contrari del lideratge transaccional. Aquest tipus de líder és carismàtic i busca superar l'interès i la coerció per motivar la gent. És un lideratge basat en la devoció, en comptes d'una estructura burocràtica d'interès propi. Aquest tipus de líder canvia les ments. La seva autoritat de comandament es basa en la seva semblança i habilitat per articular una visió. (ref 1)
Teoria de traços
D. Goldman és un dels principals escriptors en les teories del lideratge basades en els trets. Aquest tipus de lideratge es basa en certs ingredients que els bons líders han de tenir. Els líders obtenen l'autoritat de l'experiència. Els trets bàsics inclouen l'autoconeixement, les habilitats socials, l'autocontrol, la motivació i l'empatia. Aquests junts creen un líder que la gent està disposada a seguir independentment de la seva motivació per fer-ho. (ref 1)
Situacional
P. Hersey i K. Blanchard van desenvolupar quatre tipus de lideratge. Bàsicament, les quatre divisions van des dels ordres més durs fins a la mera observació, depenent de la motivació d'aquells a liderar. És un espectre de coerció, des de la més gran coerció (direcció) al menys (observant). Les dues primeres són la direcció i l'entrenament. La direcció es refereix a un comandament directe, mentre que l'entrenament és un "comandament copiat", encastat en un llenguatge motivacional. És comandant, mentre que encoratjador. Les dues últimes que requereixen la menor quantitat de coerció són el suport i l'observació. El suport és una mica menys que l'entrenament: es tracta d'oferir al treballador un petit impuls per completar la tasca, mentre que l'observació implica supervisar un treballador ja motivat i treballant (ref 2).
Cognitiu
F.E. Fiedler i J.E. Garcia van desenvolupar una forma de teoria de trets anomenada Teoria de recursos cognitius. Destaca el tret de la intel·ligència general provat per l'experiència. Segons aquesta teoria, els líders que són altament intel·ligents directes a través del comandament. Funcionen bé sota l'estrès, i les decisions preses en condicions estressants proporcionen una base d'experiència. Els directors intel·ligents normalment només funcionen bé quan es tracta de complexitat. Solament insisteixen en un tret: el del poder del cervell, i demostren que aquesta característica és molt limitada. (ref 3).
