Un pressupost reeixit és compatible amb l'equip directiu i percebut per tots els empleats com a eina per assolir els objectius, no com un dispositiu de pressió. Tot i que no es pot negar que un pressupost anual és fonamental per satisfer els objectius financers a llarg termini, les polítiques i els procediments que generen pressió poden incentivar comportaments no ètics, com ara canviar o ocultar informació important, estalvi i despesa final que disminueixi la seva efectivitat.
Afers de cooperació en cooperació
Per a moltes empreses, el procés de pressupostació implica directius de tots els departaments. Encara que la pressupostació participativa ofereix als caps de departament una veu per desenvolupar el pressupost, es fa èmfasi en assolir objectius generals, no en necessitats o objectius del departament individual. La cooperació col·laborativa, que sovint implica sacrificis o retallades en alguns departaments per proporcionar més diners a altres departaments, pot convertir-se en un incentiu per inflar una sol·licitud de pressupost inicial. En general, l'objectiu és aconseguir l'assignació pressupostària que realment requereix el departament.
Sacrificació d'objectius
Les normes empresarials que avaluen el rendiment directiu, principalment sobre el bon funcionament d'un departament en el seu pressupost anual, poden generar comportaments no ètics. El problema sovint es refereix a sacrificar objectius a llarg termini per complir els objectius de rendiment a curt termini. Per exemple, un gestor de producció podria decidir substituir materials de menor qualitat i baix cost per quedar-se dins del pressupost, tallar hores de treball setmanals d'alguns empleats o retardar el manteniment preventiu. Tot i que aquestes accions poden millorar el rendiment pressupostari a curt termini, cadascun també pot tenir efectes negatius a llarg termini.
Assumpcions incorrectes
L'ús de pronòstics excessivament optimistes o estadístiques generals de la indústria per crear un pressupost comercial no només pot provocar errors i inexactituds, sinó que també pot crear pressions que condueixin a comportaments no ètics tant en directius com a empleats. Això pot ser especialment problemàtic si les expectatives de gestió de nivell superior per assolir guanys previs augmenten les pressions. Els comportaments potencials poden incloure recórrer racons, prendre dreceres, falsificar la documentació, com ocultar pèrdues i relaxar les pautes de compliment de seguretat.
Comportament de despeses
Un procés de pressupostos inflexible que tingui un punt de partida i punt definit pot conduir a conductes no ètics que es produeixen regularment al final de cada exercici. Molt sovint, la filosofia "utilitzar-la o perdre-la" o l'expectativa que un superàvit d'un any resultarà en una assignació menor l'any que ve conduirà a la despesa de final de curs. Independentment de si aquesta despesa reflecteix les veritables necessitats comercials, sovint no reflecteix el que està en el pressupost.
