Les funcions d'una Facilitat Bancària Internacional (IBF) són reservar dipòsits i préstecs a l'estranger en ubicacions bancàries existents dels Estats Units. Les IBF representen un conjunt separat de llibres que es mantenen sota el paraigua d'un banc dels EUA que no estan subjectes a les regulacions monetàries dels EUA. Les IBF es van establir el desembre de 1981 com a mitjà per traslladar dòlars euro a l'estranger al sistema bancari dels EUA. Els dòlars euro són dòlars que es mantenen fora dels Estats Units.
Llibres separats
Una de les raons principals per a l'establiment de les IBF era eliminar les avantatges dels preus transaccionals dels bancs denominats en euros denominats en dòlars offshore, a diferència de la realització de les mateixes transaccions en els bancs amb seu als Estats Units. Les normes de la FIB permeten als bancs dels EUA existents establir llibres separats per a transaccions estrangeres sense haver d'assumir els costos de subministrar requisits de reserva, assegurances, valoracions i límits de tipus d'interès de Federal Deposit Insurance Corporation (FDIC). Aquestes mesures d'estalvi de costos que van gaudir dels bancs de fora de la costa van ajudar a atraure dòlars euro als EUA dels sucursals dels bancs dels EUA ubicats al Carib, així com d'altres institucions. A més, alguns estats han concedit un tractament fiscal especial per als beneficis operatius de les IBF. Per exemple, a Florida, les FIB estan totalment exemptes dels impostos estatals.
Préstecs i dipòsits
Les principals funcions d'un FIB són prendre dipòsits i fer préstecs a persones, entitats i bancs no residents. Per tal d'assegurar que les FIB no competeixin amb els mercats nacionals, el venciment inicial dels dipòsits realitzats ha de ser d'almenys dos dies laborables, cosa que impedeix que les FIB estableixin comptes corrents. La transacció mínima amb una IBF ha de ser de 100.000 dòlars EUA, llevat que es retirin els interessos o es tanqui un compte. A més, les IBF poden no oferir instruments negociables, com els certificats de dipòsit, perquè competiran directament amb els mercats dels Estats Units. Els dipòsits i préstecs tampoc han d'estar relacionats amb les activitats domèstiques del no resident, com ara el finançament d'una fàbrica als Estats Units.
Activitats interbancàries
Les IBF que necessiten prestar diners per fer préstecs o prestar diners a causa dels dipòsits en excés fan servir els mercats interbancaris. Es permet realitzar transaccions amb bancs estrangers, altres FIB i el seu banc principal. Les mateixes regles de limitació s'apliquen a les activitats interbancàries que es detallen anteriorment per als préstecs i dipòsits.No obstant això, les transaccions de la FIB tendeixen a ser bastant grans i el mercat interbancari de la FIB ajuda a reduir el risc de canvi i tipus d'interès mitjançant la realització de transaccions d'intercanvi. Per exemple, si el venciment d'un gran préstec és de nou mesos a partir d'ara, però els llibres de l'IBF no contenen un dipòsit corresponent de nou mesos a un tipus d'interès apropiat, l'IBF canviarà un dels seus dipòsits amb una altra IBF o estrangers banc que té un venciment coincident i un tipus d'interès adequat, ajudant així a assegurar que el préstec estigui bé cobert.
