Les empreses que porten inventari incorren en diversos tipus de costos només per tenir un inventari a la mà. Les empreses intenten gestionar eficaçment els tipus i quantitats d'inventaris que tenen per poder operar de la forma més rendible possible. Els costos associats a l'inventari generalment es classifiquen com a costos directes o costos indirectes.
Costos de materials
El cost de l'inventari real es considera un cost directe. Les empreses han de comprar inventari per vendre-lo, i la majoria de les empreses han de tenir-lo en estoc perquè estigui disponible per vendre als clients. Les empreses han d'examinar els nivells d'inventari sovint per mantenir la quantitat adequada en estoc en tot moment. En tenir un inventari massa baix, les empreses poden perdre oportunitats de venda. Si una empresa té un inventari massa gran, els seus diners estan lligats en ell, possiblement causant un flux d'efectiu negatiu. El cost dels diners vinculats a l'inventari es coneix com un cost indirecte associat directament amb l'inventari.
Costos de transport
Un altre cost directe associat a l'inventari és el cost de la càrrega. Per tenir inventari, una empresa ha de recollir-la o enviar-la. Normalment, aquests costos no són gratuïts i, en general, el comprador s'encarrega de pagar-los.
Costos de transport
L'últim tipus de cost directe associat amb l'inventari s'anomena costos de transport. Són costos relacionats amb l'emmagatzematge i el trasllat dels béns d'inventari. Per emmagatzemar inventari, una empresa ha de tenir un magatzem o una bodega. Juntament amb el cost del magatzem hi ha els costos d'assegurança, salaris i impostos. Tots els costos relacionats amb l'emmagatzematge, el moviment i el maneig dels béns s'inclouen en els costos de transport.
Contracció
La contracció és un problema comú per a les empreses amb inventari. La contracció es refereix a l'inventari que falta, és robat o danyat. Això no es detecta sovint fins que es pren un recompte d'inventari físic. En aquest moment, la quantitat d'inventari que l'empresa hauria de tenir és superior a l'inventari realitzat per l'empresa. Aquest cost indirecte fa que augmenti el preu dels béns per compensar el cost de la ruptura o la desaparició dels béns.