Molts nord-americans cometen l'error de pensar que Canadà i Amèrica tenen bàsicament la mateixa cultura. Aquesta creença no només és ofensiva per als canadencs, sinó que també ignora importants diferències en la cultura empresarial d'ambdós països. Els novells de negocis internacionals farien bé per comparar els enfocaments canadencs i americans per fer negocis. Una comprensió més clara de les comunicacions divergents, reunions, estils de gestió i vestimenta en els dos països obrirà el camí cap a l'èxit empresarial.
Observacions generals
Tant els nord-americans com els canadencs prenen molt seriosament els negocis. Es preveu professionalitat i puntualitat. Els nord-americans tendeixen a ser més entusiastes que els canadencs, especialment quan es debaten els problemes contenciosos. En fer negocis a Amèrica, s'espera una forta dependència de fets i números. Un enfocament científic és la norma per a tots els aspectes del negoci, fins i tot el departament de relacions humanes. En general, els canadencs prenen un enfocament més orientat al grup per fer negocis.
Comunicacions
Quan es reuneixen els socis comercials per primera vegada, ambdues cultures esperen una encaixada de mans, no una abraçada. Dirigiu el vostre soci de negocis com a "senyor" o "senyora" seguit del cognom de la persona. En general, us convidarà a trucar-li pel seu primer nom. Després del contacte inicial, s'acaba la similitud de la comunió. Els nord-americans prefereixen un discurs franc. Es considera tàctil com un malbaratament. Els canadencs prenen un enfocament més indirecte i subtil i utilitzen un humor que desautoritza als nord-americans per malinterpretar-los.
Reunions
Els estils de comunicació divergents fan que les reunions empresarials canadenques i americanes siguin molt diferents. Els nord-americans s'enorgulleixen de la seva cultura igualitària, i tothom està encoratjat a parlar i no estar d'acord amb els majors. La confrontació apassionada pot fer que els canadencs siguin més reservats. Aquests enfrontaments, però, gairebé mai provenen de l'animositat personal, sinó de la cultura empresarial del país. Els canadencs, d'altra banda, realitzen reunions empresarials més reservades. S'estan desanimant els gestos expansius. Les reunions tendeixen a buscar l'harmonia i el consens, i el desacord és sempre respectuós. Tothom espera fer el seu torn per parlar, i les interrupcions es veuen grolleres.
Estil de gestió
Els canadencs prefereixen mantenir un estil de gestió generalment informal. Es valora la construcció de consens i els administradors canadencs buscaran aportacions d'una varietat de parts afectades. Aquesta guarda contra l'autoritarisme i el ressentiment. Tanmateix, quan es tracta d'això, els canadencs valoren la decisió sobre el flip-flopping. A Amèrica, la gestió encara és més individualista. Els directius es responsabilitzen personalment de les decisions. Suposen que qualsevol consens es dissoldrà tan aviat com una iniciativa arribi a un terreny rocós, de manera que els directius nord-americans estan menys disposats a comprometre's i jugar a la política. No obstant això, aquest enfocament pot provocar el ressentiment i la confrontació si els subordinats creuen que les seves veus no s'estan escoltant.
Codi de vestimenta
El vestit de negocis formal és el mateix per a ambdós països: vestits de núvols foscos i corbates per a homes, pantalons o faldilles amb una armilla per a dones. Més enllà d'això, però, el codi de vestimenta varia molt amb la ubicació, la indústria i la cultura corporativa de cada institució. A Canadà, els negocis de base rural solen ser més informals; a Amèrica, les indústries més progressistes, com la tecnologia, tendeixen a tenir codis de vestimenta més relaxats. Fes una mica de recerca, parleu amb algú de la companyia i porteu roba formal i informal per evitar molèsties.
