La indústria de la radiodifusió ha existit des de fa més de 80 anys. Els pioners d'aquesta indústria van ser telegràfics aficionats que estaven utilitzant noves innovacions possibles gràcies a la invenció del primer tub de buit per a l'amplificació de senyals (el tub d'Audion, inventat per Lee De Forest el 1906). L'organització de la primera companyia de radiodifusió post-WWI, coneguda com Radio Corporation of America (RCA), va proporcionar la plantilla del que segueix sent un dels mitjans de comunicació més influents de la societat global.
Les primeres companyies de ràdio
Les primeres transmissions de ràdio comercials reals encara van dependre del govern per autoritzar l'ús de les ones aèries, que havien pres el control de totes les transmissions bidireccionals per evitar que els espies de temps de guerra espiesen. The Westinghouse Company, General Electric i Western Electric van rebre llicències del govern per construir transmissors i receptors, i AT & T va rebre el permís per emetre senyals sobre les ones aèries. Això va obrir el camí a una programació basada més comercialment per part de nouvinguts com la National Broadcasting Company (NBC) i el Columbia Broadcasting System (CBS) en la dècada de 1920. El concepte d'organització d'una estació de ràdio va començar en aquest moment.
Plantilla d'organització d'una estació de ràdio
L'estructura bàsica d'una estació de ràdio és molt similar a qualsevol model de negoci. La propietat és al capdavant, tant si es tracta d'un únic propietari com d'un consell d'administració. La responsabilitat de delegar operacions laborals i financeres correspon a la alta direcció, que compta amb el suport del personal administratiu. Aquest seria el director de l'estació o el director del programa d'una estació de ràdio. Els empleats encarregats del funcionament diari de la pròpia empresa són el talent a l'aire, el personal de vendes i recepcionistes o un altre personal d'oficina. El personal addicional d'una estació de ràdio està format per personal especialitzat de programació i producció, si n'hi ha, i enginyers que cuiden el funcionament tècnic de l'estació.
Organització sense ànim de lucre sense ànim de lucre
L'objectiu de qualsevol estació de ràdio, independentment de la seva estructura de beneficis, és guanyar i mantenir els oients. L'estació ha de proporcionar el que vol el públic, ja sigui notícies, xerrades, música clàssica o programació Top 40. Les estacions sense ànim de lucre depenen dels ingressos publicitaris per finançar el seu funcionament, a part de promocions internes com ara concerts patrocinats o transmissions remotes directes en directe. Això requereix un esforç de vendes més gran i més intensiu i el personal per gestionar-lo. Les estacions sense ànim de lucre es basen en contribucions d'oient, patrocini corporatiu i finançament d'agències governamentals o institucions privades. Aquest tipus d'estació tindrà un personal específicament centrat en la recaptació de fons, l'escriptura de subvencions i la comunicació basada en la comunitat per tal de mantenir el suport financer per mantenir-se en l'aire.
Problemes legals per a una estació de ràdio
Els aspectes de la llicència requereixen a totes les estacions de ràdio dirigir elements del personal per mantenir l'estatut legal de l'estació. Això s'aplica tant a les llicències operatives, supervisades per la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) com per la llicència de continguts. El contingut es refereix a la música que una estació inclou a les seves llistes de reproducció o a una altra programació que pertany als drets d'autor, com ara programes d'esports sindicats i emissions especials de música. El personal que s'encarrega d'aquest aspecte pot ser un equip jurídic, com en el cas de grans estacions corporatives o personal directiu, com ara l'administrador de l'estació.
El rellotge de difusió
Actualment, la majoria de les emissores de ràdio operen amb una base de 24 hores. L'operació diürna real comença al voltant de les 6 a.m. amb el programa "unitat del matí", seguit de l'espectacle de mitja matí que sovint passa a través de l'hora del migdia. Els programes de la tarda generalment són de 2 a 6 p.m. (coneguda com la "unitat de la tarda"), quan la programació està desglossada en un format de 6 a 10 o un format de 6 a mitjanit. Els horaris no estan regulats per la FCC, i generalment quan una estació ofereix programes únics i específics per al públic objectiu.
