La comptabilitat de costos històrics és un mètode de comptabilitat ben establert a tot el món perquè és capaç de complir els requisits legals d'informació financera. La comptabilitat històrica de costos ha estat capaç de proporcionar informació sobre la situació financera, el rendiment i els canvis en la posició financera d'una empresa a un ampli ventall d'usuaris, especialment durant períodes de preus estables. Tanmateix, la comptabilització dels canvis en els nivells de preus ha estat un tema candent en la literatura acadèmica a causa de les deficiències de l'enfocament de la comptabilitat històrica.
Dades obsoletes
Les xifres dels actius que figuren en el compte de situació financera es basen en el cost en el moment de l'adquisició. Són, per tant, poc probable de mostrar els valors actuals, ja que aquestes xifres no es poden sumar. Els usuaris dels estats financers no podran predir realment els fluxos d'efectiu futurs relacionats amb aquests actius.
Exageració de les figures
Si el benefici depèn de la mesura del capital en diferents dates, la mesura de beneficis es pot considerar el resultat de comparar dos totals sense sentit, ja que la xifra de capital no reflecteix el poder adquisitiu dels accionistes. A més, el resultat obtingut generalment es considera exagerat i s'exagerarà qualsevol relació utilitzada, inclosa la rendibilitat del capital.
Nivells operatius enganyosos
El cost històric dóna una impressió enganyosa de la capacitat d'una empresa per continuar operant en un determinat nivell ja que els actius estan infravalorats. En ajustar-se per la inflació i el valor net realitzable, els comptadors intenten mantenir el capital de l'accionista pel que fa al poder adquisitiu general o al consumidor.
Incompatibilitat
Una sèrie de comptes de costos històrics pot donar una impressió enganyosa de les tendències financeres d'una empresa. Només si es repeteixen els resultats de diferents anys ajustant-se als nivells de preus generals, la comparabilitat entre anys serà vàlida. Tots els ítems del compte de pèrdues i guanys s'expressen pel que fa al poder adquisitiu de tancament de l'exercici, mentre que el mateix serà veritat en el balanç.
