Les expressions del superàvit del consumidor i l'excedent del productor provenen dels llavis dels economistes quan intenten debatre sobre el valor econòmic d'un article. Ells avalen aquests dos indicadors com a punts de vista sobre la voluntat del comprador o del proveïdor d'alterar les seves posicions per comerciar béns per diners.
Superàvit del consumidor
Una empresa estaria encantada de saber quant un consumidor estaria disposat a pagar un article i fixaria el preu del producte a aquest nivell. No obstant això, l'interès del comprador varia amb l'individu, que poques vegades expressarà amb precisió fins a quin punt anirà a adquirir l'ítem. El superàvit del consumidor representa la diferència entre el preu màxim que un comprador estaria disposat a pagar en secret i la quantitat que acaba de pagar. Un gran superàvit de consumidor indica que el client creu que ha rebut un bon tracte i, per tant, està molt satisfet.
Productor Excedent
El repte del productor consisteix a saber el preu que cal fixar. Ella sap que el preu ha d'excedir el cost de fabricació dels béns. Més enllà d'aquest llindar, triar el preu pot convertir-se en un joc especulatiu. El superàvit del productor representa la diferència de preu entre el que el venedor estaria disposat a acceptar en secret per comercialitzar el producte o servei i el que rep del client.
Font
Com els economistes sabrien quant un consumidor estaria disposat a pagar i el poc que un productor acceptaria a canvi, ja que aquests nombres solen ser opcions privades? Es basen en principis d'economia anomenats lleis d'oferta i demanda, de les quals deriven excedents de consumidors i productors. Aquestes lleis estipulen que si el producte és rar però que es demana, la gent estarà disposada a pagar un alt preu. De la mateixa manera, un producte que és abundant i fàcil d'adquirir tendirà a tenir un preu més baix.
Càlculs
Quan la demanda de productes es traça en funció del preu, la corba sol ascendir. De la mateixa manera, quan el subministrament de productes es traça en funció del preu, el gràfic és descendent. El superàvit del consumidor i del productor es pot calcular a partir d'aquestes corbes d'oferta i demanda. Aquests indicadors representen l'àrea gràfica capturada entre les dues corbes, ja que l'espai per sobre del preu de transacció és el superàvit del consumidor i el que es troba per sota del superàvit del productor.
Elasticitat
Els valors d'aquests dos indicadors van des de zero fins a infinit. Per exemple, si la quantitat de mercaderies es fixa, com ara la quantitat de bitllets de concerts per veure un artista famós, els consumidors estaran disposats a pagar als revenedors un preu molt elevat per assegurar un seient al concert. Tots els particulars que van comprar entrades al preu normal diversos mesos abans del concert són els més satisfets (alt consumidor excedent). Si l'oferta era elàstica i per a cada sol·licitud, un productor podria generar més entrades, com ara un auditori de mida infinita, el superàvit del consumidor s'aproximaria a zero.
Ús
Aquests indicadors econòmics troben el seu propòsit en l'anàlisi econòmica del benestar, on les agències estudien com es veurien afectades els consumidors o productors si s'introduïssin noves polítiques governamentals o impostos per optimitzar i distribuir millor el benestar dels consumidors i productors.
