Tipus d'amortització amb els arrendaments

Taula de continguts:

Anonim

Un contracte d'arrendament és un contracte en què una part (arrendador) accepta transferir un actiu a una altra part (arrendatari) a canvi de pagaments periòdics o d'un deute a llarg termini garantit. Amb un arrendament operatiu, l'arrendador manté la propietat de l'actiu arrendat. En un contracte d'arrendament de capital, l'arrendatari posseeix l'actiu quan es completa l'arrendament.

Línia recta

Les normes de comptabilitat i les normes del Servei d'Impostos Interns (IRS) no permeten la depreciació dels actius arrendats en els casos d'arrendaments operatius. En un contracte d'arrendament de capital, una empresa o un empresari pot depreciar un actiu de capital arrendat amb un mètode de línia recta. La depreciació és una convenció comptable que permet a una empresa recuperar el valor d'un actiu en el temps. Amb un procediment de depreciació lineal, un comptador corporatiu registra la mateixa quantitat de depreciació cada any. Per exemple, una empresa signa un contracte d'arrendament de capital amb un arrendador, que rep equipament valorat en 1 milió de dòlars. El cap de comptabilitat de la companyia revisa les directrius de l'IRS i opta per un termini de depreciació de cinc anys. La despesa d'amortització anual és de $ 200,000 ($ 1 milió dividit per cinc). Per registrar la depreciació, el comptador deporta el compte de despeses de depreciació de 200.000 dòlars i cedeix el compte de depreciació acumulada per la mateixa quantitat. Al final del primer any, el valor de l'actiu arrendat és de $ 800,000 ($ 1 milió menys $ 200,000).

MACRS

El sistema de recuperació de costos modificats d'actius (MACRS) també es coneix com una depreciació accelerada. Amb MACRS, una empresa registra despeses d'amortització d'actius més elevats en anys anteriors. MACRS pot ser econòmicament avantatjós si un contribuent individual o empresarial vol reduir els passius fiscals. Per exemple, una empresa signa un contracte d'arrendament de capital que cobreix maquinària valorada en 100.000 dòlars. El controlador de la companyia creu que el pla de depreciació MACRS "50-30-20" és avantatjós, donant previsions de beneficis corporatius per als pròxims tres anys. Al final del primer any, la despesa d'amortització és de $ 50,000 ($ 100,000 vegades 50%). Les quantitats de depreciació per segon i tercer anys són de $ 30,000 ($ 100,000 vegades 30%) i $ 20,000 ($ 100,000 vegades 20%), respectivament. Per registrar la depreciació, el comptador de l'empresa deporta el compte de despeses de depreciació de 50.000 dòlars i cobreix el compte de depreciació acumulada per la mateixa quantitat. Al final del primer any, el valor de l'actiu arrendat és de $ 50,000 ($ 100,000 menys $ 50,000).

Altres consideracions

La despesa d'amortització dels actius arrendats és un element que no és efectiu. Una empresa no paga les despeses d'amortització, a diferència d'altres despeses generals i administratives, com ara materials, salaris, lloguer i interessos. No obstant això, la depreciació disminueix els ingressos fiscals i comptables de les empreses. La despesa d'amortització de capital és un element de compte de resultats. La depreciació acumulada és un component de balanç.