Al mercat global, la disciplina de missatges sovint obliga a les empreses a mirar quan i com comunicar dades de rendiment. Estar a punt amb informació financera compra a les empreses un estatus privilegiat en els cors dels inversors. Els funcionaris públics exigeixen que les empreses que cotitzen en borsa publiquin informes comptables auditats al final de cada any. Les empreses utilitzen estats financers no auditades per a diverses iniciatives, inclosa la sol·licitud de préstecs i la presentació de resultats operatius provisionals.
Definició
Una declaració financera no auditada és un informe comptable que els revisors corporatius no han verificat la precisió. Dit d'una altra manera, els auditors financers no poden saber si els resums de dades passaran a formar part del compliment normatiu, la integritat i la correcció matemàtica. Els estats financers que no abasten tot un any solen no ser auditats, ja que les auditories sovint representen un important component pressupostari, especialment si les activitats corporatives cobreixen molts països i segments comercials.
Estats financers
A les economies modernes, els informes financers sovint evoquen imatges d'executius empresarials alegres que diuen amb confiança als inversors i periodistes, mentre que les càmeres de televisió circulen. Aquest és el millor escenari, que ve de publicar números positius. Quan els estats financers d'una empresa mostren un rendiment mediocre, els jugadors d'intercanvi de seguretat poden tenir un to desafiant i concloure que l'empresa s'enfronta a un futur incert. Els informes comptables inclouen un balanç, un informe de patrimoni, una declaració de fluxos d'efectiu i una declaració de resultats. Comptes financers: els elements que componen els resums de dades de rendiment inclouen actius, passius, ingressos, capital social i despeses.
Usos
Les empreses elaboren estats financers no auditats per diversos motius. Poden fer-ho en un procés de sol·licitud de préstec o durant la diligència deguda a un pla d'expansió corporativa, com ara una fusió, adquisició o empresa conjunta. La diligència deguda significa investigar un negoci o persona abans de signar un contracte o adquirir una empresa. Els socis comercials, com ara proveïdors i contractistes, també sol·liciten estats financers intermedis per mesurar la solidesa econòmica d'una empresa. Aquests informes permeten als aliats comercials determinar els productes d'èxit d'una empresa, prestant atenció als processos de risc que es desenvolupen a través de les operacions de la companyia.
Auditoria d'Estats Financers
Per entendre el que falta en un extracte financer no auditat, és útil dominar el que és una auditoria d'auditoria financera. Es tracta d'un enfocament metòdic i pas a pas que permet als avaluadors externs qüestionar les estratègies operatives de gestió. Concretament, els auditors financers fan un seguiment dels controls interns dels mecanismes comptables i asseguren el compliment reglamentari. També aprofundeixen en els saldos comptables, provant-los d'acord amb els estàndards d'auditoria generalment acceptats (GAAS). A més de GAAS, els auditors financers revisen les dades comptables mitjançant principis comptables generalment acceptats i les normes internacionals d'informació financera.
