El deute a llarg termini es defineix com un deute que venç en un període superior a un any a partir de la data del balanç. Els principis de comptabilitat generalment acceptats (GAAP) requereixen la presentació del deute a llarg termini en dues parts. La part actual del deute a llarg termini (l'import vençut dins d'un any a partir de la data del balanç) es presenta a la secció de passius corrents del balanç, i la resta (l'import vençut més d'un any a partir de la data del balanç) és presentat en la secció de passius a llarg termini del balanç. Els possibles inversors poden determinar l'exposició de risc d'una empresa calculant el deute a llarg termini amb la ràtio de capitalització.
Calculeu la part del deute actual o curt del deute sumant els pagaments principals de cada mes durant l'exercici fiscal de la companyia. Deduïu aquest total del saldo total del deute i introduïu-lo a la secció de passius corrents del balanç. El compte d'aquesta part actual se sol anomenar part de nota (o préstec) actual (o curt termini) a pagar.
Publiqueu la part restant del deute a la secció de passius a llarg termini del balanç. Normalment, aquest compte es denomina porció a llarg termini de la nota (o del préstec) a pagar. Cada any posterior, la part del deute a curt termini es dedueix del saldo total del préstec i es trasllada a la secció de passius corrents del balanç.
Registreu informació addicional sobre el deute a les Notes als estats financers. El GAAP requereix la divulgació dels termes de la nota, el tipus d'interès i els imports del principal vençut en cada un dels pròxims cinc anys a partir de la data del balanç. Aquesta divulgació ajuda als usuaris de la declaració financera a prendre decisions sobre les obligacions de les empreses en el futur.
Determinar l'exposició de risc d'una empresa relacionada amb el deute a llarg termini calculant el deute a llarg termini amb la ràtio de capitalització. La fórmula és: Deute total a llarg termini dividit per la suma del deute a llarg termini més el valor de borsa preferit més el valor de stock comú. Els valors de valors i accions preferents es presenten a la secció de patrimoni del balanç. Per exemple, si el deute a llarg termini és de $ 400,000, el valor de stock preferit és de $ 50,000 i el valor de stock comú és de $ 100,000, la proporció és de.73. En general, una empresa que finança una part més elevada del seu capital amb deute a llarg termini és una inversió més arriscada que una empresa que finança una part inferior del seu capital amb deute a llarg termini. Aquesta ràtio permet als inversors comparar el risc relatiu en invertir en diverses empreses.
Articles que necessiteu
-
Full de balanç
-
Ordinador
