En recollir dades d'un estudi, els investigadors sovint opten per fer servir qüestionaris perquè són rendibles, eficients en el temps i són fàcils d'avaluar de forma objectiva. Malgrat aquests beneficis, els qüestionaris tenen moltes deficiències. Com a tal, els investigadors sovint opten per utilitzar els entrevistadors per sobre dels qüestionaris, ja que les entrevistes personals poden proporcionar més informació sobre les respostes de l'assaig del subjecte mentre proporcionen el mateix tipus de precisió estadística.
Dades no verbals
Les entrevistes poden ser més útils que els qüestionaris perquè permeten als investigadors recopilar dades no verbals. Per exemple, els investigadors poden veure si preguntes particulars fan que una entrevista estigui nerviosa o si el subjecte de la prova lluita per respondre la pregunta. En resum, senyals no verbals com la manca de contacte visual, maniobres nervioses o postures defensives poden proporcionar context a les respostes d'un entrevistat. Aquest tipus d'informació no es pot recollir a partir d'un qüestionari escrit.
Precisió
Atès que els temes de recerca generalment completen els qüestionaris sense l'assistència d'un investigador o procurador, és difícil saber si l'entrevistat comprèn les preguntes que se li demana. Quan un investigador realitza una entrevista en viu, però, el subjecte de la prova pot demanar aclariments si no entén una pregunta. De la mateixa manera, l'entrevistador pot fer preguntes de seguiment per evocar una resposta més completa. En definitiva, això condueix a dades més detallades i minucioses.
Accessibilitat
Els qüestionaris escrits no són una opció viable per als investigadors que desitgen estudiar nens petits, persones analfabetes o persones amb discapacitat visual. Un investigador pot eliminar aquestes limitacions logístiques mitjançant la realització d'una entrevista. Les entrevistes disminueixen el nivell d'ansietat de l'assaig, cosa que la fa més adequada per a assumptes delicats.
Flexibilitat
El professor Mathieu Deflem, de la Universitat de Carolina del Sud, explica que les entrevistes són més flexibles que els qüestionaris i són aptes per a estudis on la pregunta de recerca no està ben definida. Com que "l'entrevistador és l'instrument central d'investigació", pot plantejar noves qüestions que poden ser rellevants per a l'estudi que es presenten durant el debat amb el subjecte de la prova. Com a tal, les entrevistes són una eina més sòlida que els qüestionaris per als investigadors que volen explorar temes d'una manera general.
