El posicionament del producte està influint en com els clients potencials entenen i avaluen el producte d'una empresa en comparació amb altres marques. Suposa que els compradors situen cada alternativa en un nínxol descriptiu, com la caracterització d'un detergent per a la roba com a dures sobre les taques i un altre com a tela suau i fina. Els dos tipus principals de posicionament són de cap a cap i de diferenciació.
Posicionament de cap a cap
De vegades un producte necessita competir directament amb marques competitives per als mateixos consumidors objectiu. En general, això es deu a que els productes són similars en atributs i beneficis, i la majoria de persones volen essencialment les mateixes coses. Per exemple, un restaurant de pizzeries podria triar competir de cap en cap per suggerir la frescor dels seus ingredients o el valor del seu preu. No tindria sentit que la pizzeria ofereixi menjar xinès en un intent per atraure una clientela diferent.
Posicionament de diferenciació
En algunes categories de productes, una empresa pot identificar segments de consum que no estiguin ben servits o siguin molt receptius a la innovació. El posicionament de diferenciació és la recerca d'aquests nous compradors introduint característiques o funcions distintives de la competència. Per exemple, alguns venedors de menjar ràpid diferencien els seus menús oferint opcions baixes en greix. Els hotels de platja intenten atraure viatgers de negocis afegint centres de conferències i serveis executius. Si una empresa ven diverses marques d'un producte com el cereal o el sabó, pot utilitzar el posicionament de diferenciació només per garantir que les seves pròpies ofertes no competeixin entre elles.
Relació amb el mercat objectiu
L'elecció del plantejament del posicionament està fortament influenciada per la naturalesa del mercat objectiu. L'empresa ha de segmentar, o dividir, el grup de compradors potencials de tal manera que identifiqui com viuen, què volen i com compren. Com que aquests factors estan estretament relacionats amb les característiques personals, els venedors solen agrupar els consumidors basats en dades demogràfiques o psicogràfiques. Les dades demogràfiques són mesures objectives com l'edat, el sexe, la renda o l'estat civil. Les psicografies són diversos indicadors de personalitats i estils de vida de les persones.
Relació amb la barreja de màrqueting
Les quatre eines principals del mix de màrqueting: publicitat, promoció de vendes, vendes personals i relacions públiques s'utilitzen sovint per crear o canviar el posicionament d'un producte. Per exemple, els anuncis poden ajudar a recolzar el posicionament de diferenciació demostrant per què el rendiment d'una marca és millor que un altre. En el posicionament principal, els dispositius de promoció de vendes, com ara els descomptes de preus, poden ser fonamentals per provocar la commutació de la marca. Quan un comercialitzador necessita reposicionar una marca, la venda personal pot ajudar a explicar el canvi, i les relacions públiques poden difondre-ne la paraula.
