Un conjunt complet d'estats financers inclou una declaració de situació financera, una declaració de resultats i pèrdues, una declaració de fluxos d'efectiu i una declaració de canvis en el patrimoni dels accionistes. En un glossari financer, termes com ara "balanç", "informe sobre situació financera" i "estat de posició financera" són intercanviables.
Declaració de resultats i pèrdues
Una empresa il·lumina la competència amb un rendiment inigualable i beneficis constants o ingressos nets, com diuen les finances quan els ingressos corporatius superen les despeses d'explotació. Els ingressos provenen de la prestació de serveis, la venda de béns o ambdós. Les despeses incorporen qualsevol element que una empresa gasta diners, des del cost del material fins a la venda, càrrecs generals i administratius, inclosos aspectes com salaris, enviaments i lloguer. La reducció de les despeses i l'augment dels ingressos és l'equació que els especialistes en rendibilitat corporativa han de resoldre, per tal que la popularitat de l'empresa disminueixi en els cors i les ments dels inversors i socis comercials, com ara clients, venedors i proveïdors de serveis.
Full de balanç
Una declaració de posició financera mostra actius, passius i elements patrimonials: una trifecta que ajuda a determinar la solvència d'una organització. Una empresa amb diners en efectiu, que anteriorment era rendible, pot utilitzar el seu balanç per reinventar-se operativament, atreure nous inversors i recuperar el seu moment inicial mostrant els seus punts forts. El negoci pot fer-ho mitjançant hàbils utilitzant elements del balanç, executant la gamma d'efectiu i mercaderies a clients a cobrar, actius a llarg termini i actius intangibles. Per exemple, el negoci podria comprar maquinària d'última generació i equips de producció per renovar el procés de fabricació, automatitzar controls de qualitat i augmentar els resultats. L'organització també podria dir als inversors que té menys deutes que rivals, després de la qual els financers, si convençuts, podrien abocar diners en activitats operatives. L'últim escenari dóna lloc a l'equitat, també anomenat diners dels inversors.
Estat de fluxos d'efectiu
Una afirmació positiva dels fluxos d'efectiu, un amb un superàvit en efectiu a la part inferior, és una prova que els alts executius d'una empresa manegen correctament les arques operatives i que funcionen les seves polítiques de liquiditat. El terme "liquiditat" tracta d'eines i estratègies que els líders empresarials es basen en mantenir les voltes al marge del capital. Un informe de liquiditat, l'altre nom d'un extracte de fluxos d'efectiu, ofereix una visió general sobre la manera com els caps de departament gestionen els fluxos d'efectiu de les activitats d'operació, inversió i finançament.
Declaració de patrimoni
Una declaració d'equitat és el mateix que una "declaració de canvis en el patrimoni dels accionistes" o "informe sobre guanys retinguts". Aquesta sinopsi de dades financeres mostra inversors monetaris posats en cellers d'una empresa, així com recompenses financeres que l'empresa envia periòdicament als propietaris corporatius. A més de dividends i fons propis comuns, una declaració de capital també incorpora capital addicional de pagament, accions recomprades i beneficis acumulats, o guanys retinguts.
