Un risc de compte financer és inherent a les activitats d'auditoria interna i externa. Es refereix a la possibilitat que els auditors no detectin errors significatius en un informe comptable després d'una revisió en profunditat. El risc d'un extracte financer prové de cinc "assercions" de gestió o suposicions: presentació i divulgació, existència o ocurrència, drets i obligacions, integritat i valoració o assignació.
Presentació i divulgació
Les afirmacions d'alta direcció sobre "presentació i divulgació" en els estats financers corporatius són importants. "Presentació" indica l'ordre en què un comptador mostra els elements de la declaració financera. Els principis de comptabilitat generalment acceptats (GAAP) dels Estats Units i les normes internacionals d'informació financera (NIIF) recomanen models de presentació específics per a cada extracte financer. Per exemple, una declaració de fluxos d'efectiu ha d'indicar (en aquest ordre): fluxos d'efectiu de les activitats operatives, fluxos d'efectiu d'activitats d'inversió i fluxos d'efectiu d'activitats d'inversió. "Divulgació" es refereix a la informació important que la gestió pot ometre en els estats financers, i que pot provocar que una empresa incórrer en pèrdues derivades de litigis o multes reguladores.
Existència o aparició
L'afirmació "existència o ocurrència" es refereix a les operacions operatives. En poques paraules, l'alta direcció afirma o confirma a un auditor que hi ha elements de la declaració financera. La direcció sènior també confirma que les transaccions i les entrades de diaris que constitueixen els saldos de compte realment es van produir. Per il·lustrar, suposar que el balanç de la companyia A mostra 10 milions de dòlars en efectiu. Un auditor extern verifica l'afirmació de "existència" mitjançant la confirmació per escrit del banc sobre el saldo del compte de la companyia A.
Drets i Obligacions
Les afirmacions sobre "drets i obligacions" es refereixen als actius i passius, respectivament. Un actiu és un recurs econòmic que posseeix una empresa o on pot tenir drets de propietat en el futur. Un auditor assegura que una empresa té drets reals de propietat sobre els actius, d'acord amb els requisits legals. Una responsabilitat es refereix a un deute que l'empresa ha de pagar quan es deuen, o que una obligació financera ha d'honrar a temps. L'auditor també garanteix que les obligacions financeres corporatives siguin exactes.
Compleció
Un auditor verifica l'afirmació de "integritat" assegurant que els estats financers, en conjunt, estiguin complets. Un conjunt complet d'estats financers inclou un balanç (o estat de situació financera), un extracte de resultats (també conegut com a compte de resultats), una declaració de fluxos d'efectiu i una declaració de resultats retenedors. L'auditor també garanteix que cada extracte financer mostri tots els ítems rellevants: per exemple, verificant despeses, ingressos, pèrdues i guanys en el compte de resultats.
Valoració o assignació
Les afirmacions de la direcció sènior sobre "valoració o assignació" es relacionen principalment amb els supòsits d'amortització d'actius. En el llenguatge comptable, la depreciació d'un actiu implica difondre el seu cost durant diversos anys. Una empresa pot denunciar dades financeres inexactes si els caps de departament assumeixen taxes d'amortització equivocades. Això es deu al fet que les entrades de diari d'amortització són despeses que afecten la declaració d'ingressos d'una empresa.
