Les companyies d'assegurances s'encarreguen de reclamacions grans i complexes contra les polítiques que venen. Sovint, pot trigar mesos, o fins i tot anys, a resoldre algunes reclamacions, el que fa que sigui un repte determinar com cadascun afectarà la rendibilitat i la liquiditat de l'empresa. Per assegurar que l'empresa informa amb exactitud la pèrdua dels seus informes financers i per evitar sorpreses desagradables, les asseguradores assignaran una reserva de reclam per cada incident, que reflecteixi la millor estimació de la responsabilitat.
Reserves de reclamacions
Quan un reclam es comuniqui a una companyia d'assegurances, l'ajustador de reclamacions obrirà un fitxer i començarà a documentar la naturalesa de la reclamació, tot calculant l'import pagador. Aquest tipus de reserva és una pràctica habitual a tota la indústria i la companyia d'assegurances l'utilitza per mesurar la rendibilitat, així com gestionar el flux de caixa. Les reserves de reclamacions normals fluctuen per reflectir la informació recollida al llarg del procés de liquidació de reclamacions. Les reserves típiques inclouen l'import que s'espera que es pagui a l'assegurat juntament amb les despeses en què l'asseguradora incumbeix, com ara honoraris d'advocat, com a part del procés de liquidació. Quan es restableix una reclamació, la reserva s'assigna al pagament, amb l'excés de la quantitat retornada a les arques generals de la companyia.
IBNR
A la majoria de les jurisdiccions, les companyies d'assegurances informen i assignen reclamacions a la data de la pèrdua. Les reserves efectuades però no reportades (IBNR) es calculen per reflectir les reclamacions que s'han produït, però no s'han comunicat a l'assegurador. En alguns casos, les reserves de l'IBNR cobrixen problemes a curt termini, com ara un reclam en una casa de temporada que no es notarà fins que els propietaris arribin al començament de la propera temporada de vacances. En altres casos, les pèrdues poden trigar anys o fins i tot a registrar dècades, com ara reclamacions realitzades per persones físiques en els anys noranta que van experimentar problemes de salut causats per l'exposició a l'amiant durant els anys cinquanta. L'IBNR ajuda a les empreses a reservar diners suficients per cobrir aquestes reclamacions.
Reserves estatutàries
En moltes jurisdiccions, els reguladors governamentals requereixen que les companyies d'assegurances deixin de banda els fons en les reserves de reserves estatutàries. Aquests fons asseguren que les empreses romanen solventes, fins i tot quan es presenten reclamacions inesperades de cua llargues. Les reclamacions mediambientals han impulsat en gran mesura les reserves estatutàries, ja que poden trigar dècades abans que la contaminació d'una empresa pugui afectar les taules d'aigua i la fauna. Les reclamacions de responsabilitat del producte són similars, ja que poden trigar anys abans que un producte, com ara un medicament, pugui demostrar que causa un dany corporal a un usuari. En la majoria dels casos, aquests tipus de reclamacions són de grandària massiva i de naturalesa trògica. En exigir a les asseguradores que deixin de banda els fons, els governs intenten evitar les situacions en què no es pugui assignar la responsabilitat ni es paguen les restitucions.
