L'ètica humanista, o l'humanitarisme, és un enfocament ètic que dóna un gran pes a la condició dels éssers humans a tot arreu, sense distincions de cap tipus. Aquesta doctrina sosté que les necessitats humanes són bàsicament les mateixes i giren entorn de la protecció de les llibertats bàsiques en un context d'un sistema econòmic que serveix a la població en conjunt, en comptes de grups d'elits ben connectats.
Potencial
L'ètica humanitària comença des del punt de vista que els éssers humans només poden prosperar en condicions específiques. Els governs i els sistemes econòmics han d'estar orientats a necessitats reals com ara aliments, refugi, treball i educació. L'objectiu no és només evitar atrocitats i catàstrofes, sinó crear un món social on es maximitzi el potencial de cada persona. El potencial és ofegat, per exemple, quan les persones no tenen dret legal a la propietat, es veuen obligades a treballar llargues hores o no tenen casa estable a causa de la guerra o les dificultats econòmiques.
Responsabilitat
L'ètica humanitària reconeix que els drets humans impliquen funcions corresponents. Prevenir els abusos contra els drets humans, respondre a catàstrofes i controlar el comportament dels governs i altres actors polítics és un deure positiu que incumbeix a tots els pobles i estats. En resum, no només les persones tenen el deure negatiu d'evitar fer mal a les persones, sinó que també tenen el deure positiu d'intervenir activament quan el sofriment s'ha convertit en la norma.
Neutralitat
La intervenció en moments de gran patiment ha de ser independent de totes les inquietuds polítiques. L'ètica humanitària sosté que el deure positiu d'alleujar el patiment no implica cap compromís polític o religiós. En intervenir en una disputa estrangera que ha generat una gran població de refugiats, per exemple, l'únic criteri d'acció és necessari. L'humanitarisme a escala global es nega a considerar l'afiliació política, i insisteix a ajudar de manera positiva a les persones que pateixen, independentment del seu rerefons o posició sobre temes polítics o religiosos.
Transformació
La caritat és només el començament de l'humanitarisme. El principi últim de l'ètica humanitària és la transformació. Una cosa és intervenir per alimentar els fams, és un altre per assegurar-se que aquests desastres no tornin a passar. L'humanitarisme vol construir institucions i actituds que responguin als pobles i les seves necessitats directes, no els que pertanyen al partit o religió "dreta". L'humanitarisme busca revolucionar lentament les societats per evitar atrocitats, abusos als drets humans i violència de tot tipus. La "reducció de la vulnerabilitat" és el final proper de tot l'humanitarisme. El deure és el primer a protegir i, finalment, crear institucions on la gent no només pugui sobreviure, sinó prosperar.
