El cicle de vida organitzatiu consta de quatre grans etapes: posada en marxa, creixement, maduresa i disminució. Una organització comença com un concepte i, finalment, creix en grandària, cada vegada més complexa. A mesura que l'organització arriba a la maduresa, hi ha més interessos implicats i es requereixen recursos addicionals per a la presa de decisions empresarials reeixides i la rendibilitat sostenible. Una organització madura, en última instància, s'enfrontarà a la caiguda a menys que diversifiqui la seva estructura o oferta per satisfer les necessitats actuals del mercat. Les forces competitives, la resistència al canvi, la tecnologia obsoleta i les recessions econòmiques són causes típiques de disminució organitzativa.
Forces Competitives
Les forces competitives poden crear una barrera a l'entrada que és difícil de superar per a una nova empresa. Per exemple, un jugador establert pot tenir l'avantatge d'economies d'escala que comporten baixos costos de producció i despeses generals o utilitzen una estratègia d'establiment de preus agressiva, com ara vendre certs articles per sota del cost per augmentar el trànsit del client, cosa que potencialment pot fer que un nouvingut fora del negoci. Fins i tot si una organització supera aquests obstacles, un lideratge i una estratègia efectives haurien de mantenir-se en el seu lloc per contrarestar amenaces competitives que puguin impedir el creixement i reduir la quota de mercat.
Resistència al canvi
Amb el pas del temps, a mesura que l'empresa s'estabilitza, els líders organitzatius solen centrar-se en l'eficiència i adoptar un enfocament conservador en la presa de decisions. Una organització pot arribar a ser més aversa de riscos i no reconèixer i abordar amenaces internes i externes al negoci. La impossibilitat d'adaptar-se a les condicions canviants pot afectar negativament la rendibilitat. Per exemple, mentre es produïa la revolució digital, Kodak no va prendre una iniciativa primerenca per traslladar el seu producte de pel·lícula basat en paper a un producte digital, el que va provocar la seva fallida.
Tecnologia obsoleta
A mesura que la seva organització és extingida, pot tenir com a objectiu capitalitzar els beneficis i no assignar recursos per reemplaçar els sistemes heretats o invertir en tecnologies innovadores per mantenir-se al dia amb els seus competidors. La tecnologia obsoleta pot provocar problemes de compatibilitat, comunicacions ineficients, processos empresarials més lents i una mala retenció del client. Les inversions tecnològiques d'una organització madura també poden quedar estancades a causa de la consideració que la seva tecnologia actual és suficient per a les seves necessitats. Mentrestant, els competidors podrien adoptar formes noves i més eficients de fer negocis, obtenint un avantatge competitiu.
Descens econòmic
Una contracció econòmica afecta negativament moltes facetes d'una organització i, en última instància, pot provocar el seu declivi. Per exemple, un augment de l'atur afectarà la despesa del client reduint els ingressos disponibles i discrecionals. Al seu torn, una organització pot necessitar reduir la mida, interrompre la recerca i el desenvolupament i reduir altres costos, que poden reduir la qualitat dels seus productes o serveis. Una mala economia també fa que l'obtenció de línies de crèdit i la capacitat de pagar el deute existent sigui més difícil, cosa que pot deixar una organització amb la incapacitat de mantenir-se a flotació.
