Una economia de comandament és aquella en què un govern fa totes o gairebé totes les decisions econòmiques del mercat i posseeix tota o la major part de la propietat, especialment totes les grans propietats comercials i industrials. En general, els països comunistes, socialistes i feixistes estan dirigits com economies de comandament. Aquests sistemes econòmics són propensos a una sèrie d'efectes negatius que han estat demostrats per països com l'antiga Unió Soviètica i Corea del Nord.
Misassignació de recursos
Les economies de comandament són altament susceptibles als residus massius de recursos, tant en recursos humans com en recursos propis. El motiu principal d'això és que, atès que totes les decisions són adoptades per una autoritat central, la informació necessària per adonar-se correctament de quins materials, mà d'obra, recursos naturals i coneixements tècnics hauria de ser ràpidament esdevé abrumadora. És impossible per als planificadors centrals conèixer totes les necessitats variades que dicten el que cal assignar en un país sencer.
Ineficiència extrema
La ineficiència massiva és un resultat directe del desbordament d'informació que prové de decidir on assignar recursos a tot un país. Això es deu al fet que el govern central, amb l'única autoritat legal per prendre decisions econòmiques, simplement no els pot fer prou ràpid per permetre que els mercats funcionals, la fàcil disponibilitat de béns i serveis i el tipus de vida econòmica flexible que existeixen en les economies de mercat existeixen. El resultat és que gairebé qualsevol tipus de consum o demanda social es compleix molt lentament i ineficientment.
Fam i escassesa
La ineficàcia i la mala assignació de recursos en un comandament donen com a resultat que els planificadors governamentals no saben a temps quant de produir d'un producte o un altre, i quan o on. Això crea una societat en què l'escassetat de coses bàsiques, com ara l'alimentació i els productes personals, es converteixen en un problema constant. En casos greus, aquestes escassetats poden provocar fams que maten centenars de milers o fins i tot milions de persones.
Pèrdua de llibertat individual
És fàcil imaginar que una economia de comandament permetria una llibertat molt personal o econòmica molt escassa. Això històricament ha estat el cas d'aquestes economies. La majoria de les persones tenen llibertat individual per la llibertat econòmica per perseguir els seus interessos personals, negocis i interessos professionals. Una economia en què el govern decideixi tota activitat restringeix de forma natural aquest tipus d'opcions. Un govern central que mana una economia també mana per defecte la vida econòmica dels seus ciutadans.
