Els inversors i els executius empresarials utilitzen el palanquejament financer per convertir quantitats petites en beneficis i rendibilitats més grans. Venen accions i bons preferents, obtenen diners per invertir amb l'objectiu final d'afegir als guanys dels accionistes. Els actius i passius es poden equilibrar acuradament per mitigar els riscos, tot i que els executius imprudents poden utilitzar malament la confiança dels accionistes i el balanç per provocar pèrdues de pèrdues.
Devolucions financeres
El palanquejament financer pot generar rendibilitats elevades amb una inversió relativament petita. Per exemple, un inversor pot obrir un compte de marge a la seva empresa de corretatge per demanar préstecs fins al 50 per cent del cost d'una inversió. Pot controlar $ 50,000 en accions per $ 25,000. Si l'estoc augmenta un 10 per cent, o $ 5,000, ha obtingut un 20 per cent dels seus diners, menys el càrrec per interessos, que es fixa a la taxa favorable d'un préstec garantit. Al contrari, s'incrementa una petita disminució; si la disminució és prou gran, la intermediació pot exigir diners o recursos propis addicionals per evitar una venda forçosa.
Aprofitament financer i benefici operatiu
Per a les empreses, els executius poden utilitzar un apalancament financer per augmentar els beneficis que, d'altra manera, generarien més guanys per acció. Una empresa sense deutes en el seu balanç que guanya 10 centaus de dòlar per acció augmenta el seu patrimoni accionarial per la mateixa quantitat. Tanmateix, una corporació apalancada que obté els mateixos 10 centaus de dòlar per acció en beneficis operatius augmenta el seu patrimoni per una quantitat més gran, menys despeses d'interès o dividends d'accions preferents. Les empreses que abusen de l'apalancament poden sortir del negoci, a mesura que augmenten les pèrdues. Els accionistes preferits i els bancs tenen prioritat sobre els accionistes comuns, de manera que els propietaris de la companyia tenen més a perdre. El palanquejament econòmic pot ser una eina útil durant la prosperitat econòmica o una càrrega en temps lents.
Risc Operacional
El risc operacional prové de la volatilitat de qualsevol negoci que sigui susceptible al comportament del consumidor cap als seus productes o serveis. Moltes empreses, com la fabricació i construcció d'automòbils, també són vulnerables a les condicions econòmiques generals. Les empreses sense estabilitat de resultats a llarg termini tendeixen a assumir nivells més baixos de palanquejament financer; aquells amb un flux d'ingressos més previsible poden permetre assumir més deutes. Una empresa que produeix una pasta de dents popular, per exemple, és menys arriscada que fer camions.
Risc financer
Quan les empreses utilitzen deutes, els seus creditors requereixen una taxa de devolució suficient per compensar el risc addicional que comporta quan les empreses prenen diners prestigi que, eventualment, han de ser reemborsats. Els costos d'interessos poden estar paralizant si el negoci de l'empresa no és prou fort. L'augment del deute és una eina de palanca efectiva quan la inflació és alta, ja que la moneda futura val menys, però la deflació pot augmentar l'efecte de la despesa d'interès.
