La negociació de la productivitat és una compensació en les negociacions laborals. A canvi de que l'empresari ofereixi més sous, la unió accepta canvis que augmentin la productivitat. El terme no és una frase legal exacta: les discussions del contracte poden implicar la negociació de la productivitat sense utilitzar mai les paraules. El concepte es va desenvolupar a Anglaterra als anys 60 i s'utilitza comunament en nacions amb vincles amb el Regne Unit.
Per què negociar?
El principi subjacent és que si els treballadors volen pagar més, haurien de ser més productius. En teoria, almenys, l'increment salarial en un acord de negociació de la productivitat es paga pels guanys de la productivitat. Els empresaris i els treballadors utilitzen la negociació per extreure els termes de l'acord, com quant més diners hi ha a la taula i quin tipus de polítiques s'han d'implementar per garantir una millor productivitat.
Passos de productivitat
La direcció i el treball són lliures d'establir qualsevol negoci que triï. Alguns sindicats britànics, per exemple, han acordat contractes d'hores anuals que garanteixen als treballadors un nombre fix d'hores a l'any, en lloc d'una setmana. Això dóna als empresaris més flexibilitat per gestionar la força de treball. Una altra opció és establir objectius de producció específics, com l'augment de la producció o la reducció de residus.
