En la batalla dels sexes, la gent sovint es troba en discussió sobre les diferències entre el lideratge masculí i femení. De fet, hi ha diferents perspectives sobre aquest tema que van des del reconeixement de diferències d'estil o capacitat de diferències clarament basades en el sexe. És important reconèixer el paper que tenen els entorns de treball divers, així com tendències cap a un reforç positiu, la democràcia o la competència, que afecten l'estil de lideratge.
Sense diferència en absolut
En alguns casos, no hi pot haver diferències percebudes en estils de lideratge entre homes i dones. En altres casos, la gent pot percebre que els homes i les dones actuen de manera diferent segons les seves pròpies concepcions de gènere socialment construïdes. Les diferències poden tenir més a veure amb les aptituds de la personalitat i els estereotips de gènere que amb les diferències reals de lideratge per motiu de gènere.
Diferències basades en la configuració del treball
En alguns entorns, els homes i les dones poden ser líders igualment efectius, però també hi ha escenaris en què els homes o les dones semblen superar-se mútuament. Ho fan en la seva configuració dominada per gènere. Sovint, les dones són considerades líders en indústries que representen els interessos de les dones, com ara la salut i l'educació. No són tan probables que els homes siguin reconeguts pels seus talents de lideratge en camps relacionats amb la matemàtica o la ciència. En els entorns que dominen les dones, les dones triomfen i assumeixen més tasques de tutoria amb els empleats.Els homes són vistos com a líders més forts en rols que requereixen més "comandament i control", com la justícia militar o penal.
Reforç positiu
Normalment, els caps femenins recompensen el bon rendiment laboral amb més freqüència que els seus homòlegs masculins. Contràriament als caps masculins que es consideren més crítics en la naturalesa, les dones capdavanteres adquireixen un rol preponderant, entrenen als seus empleats i augmenten la seva autoestima. Les dones tenen més probabilitats de generar creativitat i promoure el desenvolupament personal i professional entre els seus empleats.
Democràcia
En general, les dones es perceben com a líders més democràtics. Els seus estils impliquen l'intercanvi d'informació i la promoció de l'aprenentatge cooperatiu. Les dones també comparteixen el poder amb els seus empleats, permetent-los veure i creure que les seves opinions són importants. Tenen fortes capacitats interpersonals i relacionals que els fan semblar empàtic i eficaç al personal. S'espera que somriuen i siguin considerats i obert a la negociació.
Competició
Els líders masculins representen la noció d'individualitat robusta i s'adapten als ideals de la masculinitat en el lloc de treball. Són autocràtiques, centrades en dirigir el rendiment i trobar solucions considerant guanys i pèrdues. La seva naturalesa competitiva pot fer que semblin menys pràctics i accessibles, tot i que sovint esdevé una actitud tranquil·la i amena. Els homes són vistos com a autoritats formals i solen estar a la part superior de l'escala corporativa en indústries dominades per dones altament qualificades.
