El Tractat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), signat a Roma el 1957, es va establir per fomentar la integració política i econòmica entre els estats membres. Els membres inicials van incloure França, Bèlgica, Itàlia, Països Baixos, Alemanya Occidental i Luxemburg. Altres països, com Àustria, Suècia, Gran Bretanya, Dinamarca i Irlanda, més tard es van unir a la CEE. La CEE es va canviar a la Unió Europea (UE) el 1992 després del Tractat de Maastricht quan els estats membres desitjaven ampliar els poders de la comunitat a dominis no econòmics.
Mercat únic
De vegades, anomenat mercat intern, la CEE es tracta d'eliminar barreres i simplificar les normes comercials existents per permetre als membres treure el màxim profit del comerç. La CEE promou el lliure comerç dins de la UE i té com a objectiu fer d'Europa una economia d'un únic mercat. Aquesta comunitat ha permès als Estats membres obtenir accés directe a 27 països i 480 milions de persones. La CEE ha estat fonamental perquè les empreses que realitzen negocis en els estats membres de la UE redueixin els seus preus en productes per tal de ser més competitius i eliminant l'impost personalitzat sobre mercaderies transportades o venudes entre estats membres. Això ha beneficiat als membres fent que sigui més econòmic i més fàcil fer negocis amb altres països de la UE i garantir una competència equitativa. La formació del mercat únic i el consegüent augment del comerç han convertit a la UE en un poder comercial important.
Moneda individual
Els estats membres de la CEE comparteixen una moneda única, l'euro. Els estats que utilitzen la moneda de l'euro es denominen zona euro. L'euro es va introduir el 1999 i es va convertir en un factor important en la integració europea. A partir de 2011, prop de 329 milions de ciutadans de la UE utilitzen ara l'euro com a moneda i gaudeixen dels seus beneficis. Aquesta moneda uniforme augmenta el comerç dins i fora de les fronteres de la zona euro, ja que els costos de transacció s'han reduït i hi ha canvis menys inesperats en el tipus de canvi. Els estats membres ja no tenen a veure amb diverses monedes diferents.
Moviment lliure de persones
L'article 17 (1) de la UE fa que les persones que tinguin la nacionalitat d'un estat membre de la CEE dels ciutadans del sindicat, i l'article 18 (1) dóna a tots els ciutadans de la unió el dret de moure's i viure lliurement en altres estats membres. La signatura de l'Acord de Schengen l'any 1985, seguida del Conveni de Schengen el 1990, va iniciar l'abolició dels controls fronterers entre els països participants i va generar el concepte de lliure circulació. Això és important per als ciutadans perquè poden buscar llocs de treball en altres països de la UE, treballar sense permís, estudiar, viure i gaudir d'un tracte igualitari amb els nacionals, a més de l'accés a l'ocupació, condicions de treball similars i tots els altres avantatges socials i fiscals.
Política Agrària
La CEE va establir preus comuns de preus el 1962 quan els estats membres es recuperaven de l'escassetat d'aliments. Aquesta estratègia va assegurar l'autosuficiència i la seguretat alimentària mitjançant la subvenció a la producció de productes agrícoles bàsics, però això també va suposar excedents de diversos productes. Els controls de preus van ser posteriorment reformats en 1992 i 2003, substituint les subvencions sobre les quantitats produïdes amb el pagament als agricultors per garantir-los un ingrés decent. Això encoratja els agricultors a produir productes d'alta qualitat buscant noves oportunitats de desenvolupament, com fonts eficients per a l'energia que compleixin amb els estàndards ambientals, garanteixin la seguretat alimentària i protegeixin la salut de les plantes i animals. La política assegura que els pagesos conserven els paisatges rurals, les aus i la vida silvestre mantenint les seves terres en bon estat.
