Les línies formals de comunicació ajuden a les organitzacions policials a establir l'ordre i la seguretat dins de la cadena de comandament, però la dependència excessiva dels modes formals pot inhibir la flexibilitat i la capacitat de respondre ràpidament a mesura que sorgeixen situacions. Els canals formals de comunicació s'utilitzen com a part d'assaigs i investigacions, i són compartits pels interessats. La comunicació informal també té un paper important a l'hora de resoldre delictes i crear associacions per afrontar problemes penals. Idealment, els sistemes de justícia penal es basen en un equilibri entre els dos modes de comunicació.
La comunicació formal estableix línies d'autoritat
El sistema de justícia penal dóna una importància significativa a les línies establertes d'autoritat. Els modes formals de comunicació ajuden a solidificar i mantenir aquesta cadena de comandament. Els procediments, assignacions i descripcions de llocs de treball continuen sent uniformes en un departament. Les comunicacions formals en forma de memoràndum, polítiques, ordres i directives són importants en un departament de policia i altres organitzacions judicials per mantenir la uniformitat. Tots reben les mateixes ordres i es requereixen per respondre de manera similar. Les comunicacions formals són clares i concises i proporcionen un rastre en paper que és fonamental per als processos legals.
Comunicació formal deixa el petit espai per a la flexibilitat
Els canals de comunicació formals solen ser uniformes sense discussions posteriors, sovint deixant l'oient o el lector amb un sol costat d'un problema. Sovint bloquegen el flux d'informació entre els empleats del sistema judicial. Tenen molt de temps; En el moment en què les comunicacions formals són autoritzades i presentades, els delinqüents sovint tenen temps per dispersar-se. Atès que les comunicacions formals solen estar escrites, poden inhibir que alguns agents posin les seves idees en el registre.
La comunicació informal juga paper important
La comunicació informal pot ajudar a fomentar la comprensió. Les converses d'anada i tornada aclarixen els malentesos i expliquen el propòsit de la comunicació. La policia que entrevista un testimoni, per exemple, pot obtenir més informació parlant informalment al principi, en lloc de formular preguntes formals i anotar les respostes. Omplir els canals formals de comunicació en els casos en què la conveniència és vital pot ajudar les agències d'aplicació de lleis a avançar-se a xarxes sofisticades de delinqüents que saben aprofitar la burocràcia que es crea per la necessitat de registres formals. Els mètodes informals també ajuden quan els investigadors necessiten aclariments dels agents de policia sobre un cas.
La comunicació informal pot donar lloc a malentesos
Les xafarderies i les xerrades de vides poden soscavar una nova directiva policial i suposen una amenaça per a l'eficàcia de l'organització. La comunicació informal tampoc no és útil quan un cas es dirigeix a un tribunal, on només són admissibles comunicacions formals i autenticades. La comunicació informal que no s'escriu pot generar malentesos quan es percebi la informació d'una manera diferent entre els que la reben. Quan es parla de comunicacions, fins i tot no es pot escoltar informació important, especialment si els agents estan distrets.
