Les organitzacions tradicionals destaquen una estricta divisió de la mà d'obra, la presa de decisions i una àmplia normativa i procediments. A mesura que sorgeixen economies globals, les empreses que implementen estructures organitzatives més descentralitzades responen més ràpidament als canvis del mercat.
Estructura tradicional
L'organització tradicional és una piràmide amb un president al capdavant, alguns vicepresidents, capes de gestió i la majoria d'empleats a la part inferior. Els treballs estan especialitzats, i la informació i l'autoritat flueixen d'un nivell superior a un altre.
Lenta a reaccionar per canviar
Una organització jeràrquica estricta dificulta la resposta als entorns que canvien ràpidament. És més lent que reaccionar davant els canvis en les condicions del mercat i és menys eficient per aprofitar els coneixements introduïts a partir de diverses fonts sobre el terreny.
Estructura contemporània
El disseny contemporani aplana l'estructura tradicional de la piràmide, facilita el flux d'informació a totes les parts de l'organització i redueix el temps de resposta a les demandes externes i internes.
Flux horitzontal
L'estructura de la matriu, l'organització lliure de fronteres i l'organització d'aprenentatge descentralitzen el poder de decisió i permeten que la informació i la innovació flueixin horitzontalment a través d'una organització més interdependent.
Conflictes comuns
En organitzacions menys jeràrquiques, es poden produir conflictes relacionats amb la incertesa sobre els rols, el conflicte entre els directius i les guerres del turf. Les organitzacions resolen aquests problemes amb programes de formació a càrrec d'entrenadors qualificats de la gestió organitzativa.
