Les despeses incontrolables són el resultat de polítiques governamentals que han fet que alguns col·lectius puguin rebre beneficis automàticament. Aquestes despeses es deriven de mandats de la legislació vigent o obligacions de les lleis anteriors. Segons TruthandPolitics.org, gairebé dos terços del pressupost federal és incontrolable. Això significa que l'única manera de controlar aquestes despeses és promulgar noves lleis que eliminen o troben formes diferents de finançar-les. La majoria d'aquestes despeses no controlades es deriven de drets o programes socials patrocinats pel govern.
Programes de dret
La Seguretat Social, Medicare i Medicaid són exemples de programes de drets que utilitzen grans partides del pressupost federal. Atès que el pressupost d'aquests drets augmenta més ràpid que els ingressos fiscals, aquests drets es converteixen en despeses incontrolables. Altres despeses incontrolables inclouen pensions civils i militars, crèdits d'ingressos obtinguts i programes de segells alimentaris. Una forma d'augmentar els fons per a la Seguretat Social, per exemple, inclouria l'eliminació del límit salarial anual dels impostos de la Seguretat Social. El 2014, per exemple, una vegada que el salari d'una persona arriba als 117.400 dòlars, ja no aporta impostos a la Seguretat Social per cap import obtingut durant aquest any.
Despeses discrecionals
La despesa discrecional inclou elements que no formen part del pressupost obligatori. La despesa discrecional és un altre tipus de despesa incontrolable utilitzada per a la seguretat, la salut i l'educació. Les despeses discrecionals actuals s'utilitzen per a constituir un percentatge creixent del pressupost anual, fins a l'any 2011 quan la Llei de control pressupostari va entrar en vigor. La despesa discrecional per al 2013 va ser del 35 per cent de les despeses totals del país, mesurada com a part del producte interior brut del país i representava la cinquena part de tota l'economia. Des de 2011, s'han adoptat diversos actes i canvis al BCA per establir límits en la despesa discrecional.
Fonts d'ingressos
La principal font d'ingressos del govern federal és l'impost sobre la renda de les persones físiques i corporatives, els impostos sobre les assegurances socials i els préstecs. D'acord amb els "Principis de comptabilitat", l'impost sobre la renda individual produeix aproximadament el 50 per cent de cada dòlar d'ingressos i els impostos de societats rendeixen aproximadament el 10 per cent. El govern federal actualment utilitza una part d'aquests ingressos per pagar el dèficit. L'interès d'aquest dèficit s'ha reduït a aproximadament el 2,8 per cent del PIB, que va baixar del 9,8 per cent el 2009. El govern federal genera ingressos addicionals mitjançant l'endeutament. Quan el govern federal vol demanar diners prestats, el govern ven enllaços a través del Departament del Tresor. Aquestes vendes d'obligacions generen ingressos per al govern i garanteixen l'interès dels obligacionistes.
Despeses federals
El procés de distribució del pressupost federal implica moltes agències diferents. A causa de la mida del pressupost, grups d'interès especial, agències governamentals, l'Oficina de Gestió i Pressupost, els comitès del Congrés i el president treballen conjuntament per crear pressupostos proposats. Finalment, però, la constitució dictamina que el congrés autoritza l'apropiació del pressupost i determina els fons individuals rebuts per pagar les despeses incontrolables.
