Els inventaris constitueixen actius significatius per a la majoria de les empreses, especialment aquelles que participen en el comerç internacional o confien en magatzems per executar les seves operacions. De fet, una empresa manufacturera o empresa no manufacturera encara necessita establir procediments adequats de gestió d'inventaris. L'establiment d'aquestes polítiques indica clarament la voluntat dels principals líders de controlar els residus en els processos productius i evitar el robatori de l'inventari.
Identificació
Els inventaris són actius corporatius a curt termini, que normalment una empresa compra (per a la seva revenda) o fabrica en les seves instal·lacions de producció. Com a tal, els inventaris d'una empresa poden ser matèries primeres i productes manufacturats interns, com ara productes semielaborats i productes completament acabats. Els inventaris es consideren actius a curt termini, ja que serveixen en activitats operatives durant menys de 12 mesos. Les empreses no compten inventaris en els seus informes d'actius financers. Els actius financers són recursos no físics que són ràpidament convertibles en efectiu. Els actius monetaris inclouen valors i altres instruments d'inversió, com ara bons, accions i opcions.
Tipus
Una empresa distingeix tres tipus d'inventaris en les seves operacions. Les matèries primeres són mercaderies que els gerents de producció utilitzen per fabricar altres productes. Aquestes mercaderies solen ser productes agrícoles o matèries industrials i inclouen coure, ferro, blat de moro, cafè i alumini. Els productes semiacabats són elements que ja es troben a la cadena de producció, però que encara no han assolit les etapes finals de fabricació. Els productes completament acabats són articles que una empresa pot vendre al mercat una vegada que les revisions de qualitat són satisfactòries.
Controls d'inventari
Tot i que els inventaris no són actius financers, són una important font de finançament per a les empreses. En conseqüència, les organitzacions consideren que la mercaderia és una font de liquiditat, ja que els béns es poden convertir fàcilment en efectiu. De fet, les empreses instal·len controls, procediments i metodologies adequats per preservar la integritat física dels inventaris. Els controls són estipulacions que estableix el lideratge principal per evitar pèrdues derivades de robatori, residus i registres imprecisos.
Comptabilitat
Per registrar compres d'inventari, un comptable corporatiu deporta el compte d'inventaris i acredita el compte de pagador en efectiu o proveïdor. El comprador acredita el compte de venedor del venedor si la compra és una transacció de crèdit. En cobrar els inventaris: un compte d'actius: el comptable corporatiu augmenta el saldo del compte.Quan l'empresa paga al seu proveïdor, les entrades comptables són: acreditar el compte en efectiu i domiciliar el compte de venedor. Els conceptes comptables de crèdit i de deute són diferents dels termes bancaris. Com a tal, l'acreditació d'efectiu - un compte d'actiu - significa reduir els fons corporatius.
Informes financers
Una empresa informa d'existències en el seu balanç, també conegut com a declaració de situació financera o declaració de situació financera. A més de les mercaderies, un balanç indica altres actius corporatius, com ara comptes a cobrar, béns arrels, equips i maquinària. Una declaració de posició financera també inclou els deutes i el capital social d'una empresa.
