Un banc comercial pren dipòsits i emet préstecs als clients. Un banc d'inversió ven valors, instruments d'inversió i proporciona assessorament sobre compres i fusions a corporacions i grans clients empresarials. Aquests dos tipus de banca es van mantenir separats per la legislació de 1933 a 1999.
Separació de bancs
El Congrés dels Estats Units va aprovar una legislació coneguda com la Llei Glass-Steagall en 1933. Aquest acte, el GSA, va separar la banca d'inversió i la banca comercial. La intenció del projecte de llei era prevenir una altra crisi financera de la mateixa magnitud que la Gran Depressió.
Context històric
En el moment de la Llei Glass-Steagall es va aprovar, es creia que pràctiques bancàries insegures que incloïen el mercat de valors van provocar la Gran Depressió. Els grans bancs s'havien convertit en avidus i assumien massa risc. Els seus objectius i objectius es van veure involucrats perquè els bancs van participar tant en l'emissió de valors com en la venda d'aquests valors als inversors. El GSA volia canviar-ho separant els bancs d'inversió dels bancs comercials.
Ha funcionat la Llei Glass-Steagall?
Encara que molts de la indústria financera es van veure a favor del pas de la GSA, l'acte va aconseguir el seu principal objectiu de separar les inversions dels bancs comercials durant més de 60 anys. Els bancs van haver de triar si volien dedicar-se bàsicament a la banca comercial o la banca d'inversió, i no més del 10 per cent dels beneficis dels bancs comercials podrien venir de cotitzar o invertir en valors.
Llei controvertida
La Llei Glass-Steagall va ser controvertida des dels seus inicis i es va enfrontar a l'oposició de la comunitat bancària. Els bancs estrangers que operen als Estats Units no es van mantenir als mateixos requisits que els bancs americans. Molts creien que això li donava avantatges als bancs estrangers.
Una fi per a la separació bancària
Els requisits legals que separen la banca comercial i d'inversió es van desmantellar el novembre de 1999 quan es va derogar la Llei Glass-Steagall amb el pas de la Llei Gramm-Leach-Bliley. Els bancs van tornar a ser lliures de creuar i realitzar funcions d'inversió i dipòsit.
