La banca rural tradicionalment ha atès les necessitats financeres de les persones que viuen a zones remotes dels Estats Units. A diferència dels bancs situats en àrees urbanes més poblades, els bancs rurals poden tenir bases de clients relativament petites i especialitzades repartides en una àrea geogràfica molt més gran. Alguns exemples inclouen els bancs amb un enfocament agrícola o els que treballen en una petita comunitat rural.
Serveis de banca rural
Les persones que viuen a les zones rurals necessiten els mateixos serveis bancaris que els que viuen en ciutats més grans. Un banc comunitari en una zona rural podria oferir serveis de banca minorista regulars, inclosos els préstecs i les hipoteques, que permeten als clients personals i empresarials gestionar les seves necessitats bancàries properes a la llar. Segons la seva localització i el focus comercial local, alguns bancs rurals desenvolupen habilitats comercials especials en àmbits com l'agronegoci. Per exemple, alguns operen únicament dins del sistema de crèdit agrícola: una xarxa de cooperatives creditícies de prestataris i organitzacions de serveis especialitzades, especialitzades en crèdit i finançament empresarial per a agricultors, ramaders i altres clients agrícoles.
Rendiment Bancari Rural
Els préstecs realitzats pels bancs rurals són menys propensos a la morositat que els que realitzen els bancs urbans de dimensions comparables, segons un informe de 2012 sobre préstecs per a la gestió de petites empreses. Molts bancs rurals també construeixen millors relacions a llarg termini amb els seus clients, creant "capital social" dins de petites comunitats. A més, molts desenvolupen una comprensió detallada de les condicions empresarials locals. En àrees més remotes, un banc pot ser l'única opció disponible per als residents.
Problemes bancaris rurals
A mesura que les zones rurals perden residents a petites ciutats, suburbis o grans ciutats, els bancs rurals es veuen afectats. La disminució del nombre de clients pot afectar el rendiment financer del banc perquè hi ha menys necessitat de serveis de crèdit i dipòsit, la qual cosa comporta menys ingressos. A més, els bancs rurals poden dependre en gran mesura d'un sector empresarial específic, com l'agricultura. Els problemes del sector podrien influir en el negoci i la rendibilitat del banc. Finalment, els bancs rurals del segle XXI han de competir contra els bancs més grans, així com els bancs en línia, que donen als clients accés remot als serveis. Això elimina algunes de les necessitats de transaccions presencials a les sucursals locals del banc rural.
Adaptació a les noves tecnologies
Alguns bancs rurals s'adapten a les tendències de la indústria moderna mitjançant l'expansió de la seva tecnologia i serveis. Per exemple, un article d'abril de 2014 a "USA Today" informa que un dels bancs més petits a Iowa "va ser un dels primers del país a implantar un nou tipus de caixer automàtic que utilitzi un caixer real, disponible per vídeo". Altres bancs han adoptat un sistema de caixers virtuals per reemplaçar les oficines de personal o complementar els serveis. Això permet als clients parlar amb un caixer en un centre de trucades centralitzat a través d'un enllaç de vídeo.
