Cada empresa necessita saber el valor dels productes que ha de vendre. Sense aquesta informació, un negoci no pot decidir un preu de venda competitiu, programar compres de matèries primeres i programar la producció per reemplaçar els articles que es venen, només per nomenar algunes de les decisions empresarials vitals que es basen en la informació precisa de l'inventari.
Perpetu vs. Periódico
La primera opció que ha de fer una empresa és si s'ha d'utilitzar un sistema de control per inventari permanent o un sistema periòdic. Un factor decisiu és el nivell de tecnologia disponible. Si l'empresa té la capacitat de registrar transaccions en temps real, com en el cas de l'equip d'escaneig de punt de venda, es pot triar el sistema perpetu. Amb aquest sistema, les vendes es registren de manera immediata: el compte d'inventari canvia constantment. El segon sistema, periòdic, utilitza comptes addicionals per fer un seguiment de vendes, compres d'inventari i rendiments del client. Aquests comptes tenen dades de vendes agregades, que no es publiquen al compte d'inventari fins que finalitzi el període. El període pot ser mensual, anual o en qualsevol moment que l'empresa seleccioni.
Mètodes de valoració
Després de triar un dels sistemes anteriors, hi ha una altra opció a fer. Com es registraran els costos dels articles venuts? Aquesta és una decisió important. Un mètode que redueix els costos augmentarà els ingressos i impostos nets. L'empresa ha de considerar factors com el volum de vendes esperat i si les compres d'inventari futures augmentaran o baixaran de preu. Vegem dos mètodes d'avaluació de l'inventari.
FIFO
FIFO significa primer en primer lloc. Amb aquest mètode de valoració, el cost del inventari més antic del prestatge (el primer comprat) s'utilitza per registrar una transacció de vendes. L'inventari físic venut no ha de ser el més antic; aquest és un mètode de valoració de costos. Amb FIFO, el valor del compte d'inventari serà el mateix amb la comptabilitat perpètua o periòdica, ja que s'utilitzen els primers costos si el compte s'actualitza immediatament o al final del període.
LIFO
LIFO significa l'últim: primer. Quan feu servir LIFO, el cost de l'inventari comprat més recentment s'utilitza quan es publica una transacció de vendes. Igual que amb FIFO, la comptabilitat de costos no ha de coincidir amb el moviment d'unitats fora de la porta. De fet, amb LIFO, la unitat no necessita ni tan sols estar a mà quan es fa una venda. Si es compra abans de finalitzar el període, és l'última unitat i el seu cost s'utilitzarà quan es realitzi una venda.
Consideracions addicionals
Als Estats Units, una empresa només pot utilitzar LIFO per a finalitats d'informació fiscal, però pot utilitzar FIFO per preparar estats financers publicats. Cal decidir si l'avantatge de la companyia és mantenir dos conjunts de càlculs diferents per a aquest fi. Tot i que les implicacions fiscals abans esmentades són importants, també és important que sembli atractiu per als possibles inversors. Si la gestió no pesa tots els factors, podria ser perjudicial per al futur creixement i prosperitat de la companyia.
