Plaques de flexografia
La impressió flexogràfica comença amb el desenvolupament d'una placa flexogràfica. Les plaques flexogràfiques es poden crear utilitzant tres mètodes diferents. Un mètode utilitza un polímer reactiu UV. La llum ultraviolada es reflecteix en una pel·lícula negativa situada sobre el polímer. El polímer reacciona a la UV que passa pel negatiu i es endureix. El polímer sense diluir s'elimina amb aigua o amb un solvent químic.
Una segona tècnica és la planificació digital. La planificació digital consisteix a establir la imatge desitjada en un format digital (normalment amb un programa d'edició d'ordinadors) i utilitzar aquesta imatge mestra digital per emmarcar el plafó làser.
El mètode final és crear un motlle. En aquesta tècnica, s'exposa una placa metàl·lica fotorreactiva amb un efecte negatiu. Després de l'exposició, la placa fotorreactiva obté un bany d'àcid creant una imatge gravada. Es produeix un motlle de placa mestra a partir de la placa de metall gravat, i la placa d'impressió final es produeix a partir del motlle principal.
Impressora flexogràfica
Hi ha diversos tipus d'impressores flexogràfiques, generalment configurades per donar cabuda a necessitats especials d'impressió. Els principis bàsics emprats tendeixen a ser els mateixos des de la impressora fins a la impressora. Efectivament, hi ha tres corrons implicats: un rodet de mesurador (anomenat perquè mesura la quantitat de tinta aplicada a la placa), un corró amb la placa adjunta i un corró d'impressió. El rodet de metre aplica una mesura predeterminada de tinta al plat. Posteriorment, la planxa es rascada per la fulla del metge. El substrat (el material a imprimir) passa entre la placa d'impressió i el corró d'impressió, que aplica pressió per mantenir el substrat contra la placa.
Substrats
La impressió flexogràfica es pot realitzar en una àmplia gamma de materials. Històricament, s'ha utilitzat per imprimir en cartrons i paquets d'aliments. Actualment, pràcticament qualsevol tipus de substrat es pot utilitzar en impressió flexogràfica. Alguns dels materials més populars són plàstic, paper, cartró (encara) i celofan. Queda àmpliament utilitzat en premsa, catàleg, etiquetatge i impressió d'envasos.
