El concepte de desintermediació financera presenta a les empreses amb un dilema dilatat: ensenyar a pescar o donar un peix? En l'àmbit financer, aquesta qüestió es tradueix en si els funcionaris públics han de promoure un àmbit normatiu més transparent, un dels quals els ciutadans poden evitar les institucions financeres per dur a terme activitats d'inversió i assolir objectius a llarg termini.
Definició
La desintermediació financera significa que els clients del banc participen directament en activitats financeres sense l'orientació i el suport del personal del banc. Una àrea específica on s'ha produït la desintermediació és en el món de les inversions, és a dir, el mecanisme de mercat que els individus han de seguir per comprar, vendre o mantenir productes financers. Per fer-ho, els inversors individuals han de comprar valors a través de mercats financers, també coneguts com a borses de valors o mercats borsaris. Exemples inclouen intercanvis físics, com ara la Borsa de valors de Nova York, l'intercanvi mercantil de Chicago i la borsa de valors de Hong Kong. Un exemple d'intercanvi electrònic és la cotització automatitzada de l'Associació Nacional de Comerciants de Valors o NASDAQ.
Intermediaris financers
La desintermediació financera posa l'accent en els intermediaris financers, els intermediaris que, durant dècades, han permès als individus realitzar operacions bancàries a costos raonables. El concepte també exigeix una discussió general sobre els intermediaris comercials, que gestionen la gamma de distribuïdors i majoristes a empreses de logística i transport marítim.Els intermediaris financers inclouen qualsevol empresa o domicili individual entre un proveïdor de serveis financers (com ara un banc) i un receptor d'aquests serveis, el client. Exemples inclouen empreses de corretatge, cambiadores d'intercanvis, venedors d'assegurances, banquers d'inversió i gestors d'alt valor net.
Implicacions del cost-ingrés
La desintermediació financera defensa l'eliminació de totes les capes comercials que separen una institució financera de clients disposats a participar en el mercat de valors. En altres paraules, el concepte demana "retallar el intermediari", amb la suposició que seria més barat que els clients comprin directament i venen productes financers. Si els clients no poden generar estalvis per desintermediació, els comentaristes econòmics creuen que és més eficient mantenir els intermediaris en el seu lloc. Per exemple, els inversors individuals que vulguin comprar accions o bons directament a la NYSE poden no ser capaços de fer-ho a causa dels valors de seient prohibitiu, l'intercanvi li demana als membres potencials.
Tendències
La desintermediació financera està guanyant impuls en l'economia moderna. L'arribada d'Internet, així com el desenvolupament d'intercanvis electrònics, han facilitat una forma eficient i efectiva de comprar i vendre instruments financers. Aquests fenòmens també han contribuït a un paper menys destacat per als intermediaris financers en l'economia. Per exemple, els inversors individuals ja no necessiten trucar als corredors abans de fer operacions. Poden iniciar sessió en un portal web segur i fer rastres de manera ràpida, sense problemes i de forma anònima.
