Què és el recurs racional a la publicitat?

Taula de continguts:

Anonim

Un anunci que té un atractiu racional encoratja als consumidors a comprar o actuar sobre una base cognitiva més que no emocional. Se centra en elements com ara estadístiques, qualitat, preu, rendiment i especificacions, creant justificacions basades en el fet. Els consumidors responen a aquest tipus de campanyes basats en la seva percepció de fets, dades dures i lògica. S'utilitzen cinc estratègies comunes en campanyes de publicitat d'apel·lacions racionals.

Campanyes genèriques

Les campanyes genèriques solen funcionar millor per a empreses o productes que tenen una posició de lideratge de marca o que dominen un mercat. No necessiten reclamar que el producte sigui millor que la competència, ja que el consumidor ja té una percepció positiva de l'empresa i els seus productes. Aquesta percepció es transfereix a la campanya publicitària, afegint-li valor a la ment del consumidor. Això també pot funcionar a través de les marques. Un fabricant d'ordinadors que utilitza la marca registrada "Intel Inside" en una campanya pot obtenir un impuls positiu, ja que els consumidors reconeixen a Intel com un fabricant líder de xips.

Campanyes preferents

Les campanyes preventives reben missatges al mercat abans de la competició, i afirmen que els productes tenen un avantatge específic. Per obtenir els beneficis màxims, aquesta reclamació serà la primera de la seva classe. Les empreses competitives poden fer reclamacions similars en el futur, però aquestes reclamacions posteriors poden tenir un valor racional reduït. Per exemple, Gillette va crear el famós "el millor home pot obtenir" frase per a campanyes de publicitat. Si un competidor fes una reclamació similar, els consumidors podrien veure-ho com una còpia. Sabrien que la frase "pertany" a Gillette i que després pot percebre que el producte competitiu és de menys valor.

Campanyes de venda única de propostes

La campanya de vendes úniques, o USP, presenta una declaració o afirma que cap altra empresa o producte pot coincidir. Aquest enfocament utilitza fets que són oberts a l'escrutini, que aporten valor a la percepció del consumidor, ja que la gent confia en fets. A la dècada de 1960, per exemple, Avis va començar una campanya que va utilitzar la seva posició com la segona companyia de lloguer de cotxes. La frase de la campanya "Intentem més" va tenir èxit a la posició de segona posició de Avis, i va deduir que havia de fer més pels seus clients perquè no era el líder del mercat. Cap altra empresa podria prendre aquesta posició, ja que era exclusiva de Avis.

Campanyes d'hipèrboles

Les campanyes de Hyperbole se centren en un lloc de característiques, avantatges o vendes, però no han de fer front a aquestes reclamacions amb dades o proves. Poden fer afirmacions molt exagerades, però el seu atractiu racional prové del seu enfocament subjacent en una cosa que els consumidors consideren factuals. Per exemple, l'empresa que produeix la beguda energètica Red Bull utilitza la frase "Red Bull li dóna ales" en campanyes de publicitat. Els consumidors no creuen que realment creixin ales per beure Red Bull, però comprenen el significat darrere de la hipèrbole, acceptant que això significa que la beguda proporciona energia.

Campanyes comparades

Les campanyes comparatives fan una comparació directa o indirecta entre dos productes, serveis o empreses. Aquestes campanyes tenen com a objectiu convèncer els consumidors que l'empresa que executa un anunci és superior a l'altra d'alguna manera. Un dels exemples més famosos d'aquesta estratègia són les "guerres de cola" de llarga durada entre Coca-Cola i Pepsi. La campanya "Pepsi Challenge", per exemple, va mostrar als consumidors fer una prova de gust cec per veure si preferien Pepsi o Coke. No és sorprenent que els consumidors que figuren en l'anunci preferit de Pepsi, donant proves als espectadors de campanyes perquè poguessin provar millor a un jutge objectiu.