La gestió és un art i una ciència. Els directius tracten amb éssers humans el comportament dels quals no es pot reduir a fórmules. Els administradors poden beneficiar-se de l'aprenentatge i implementació de les millors pràctiques o els enfocaments estudiats i provats per executar una organització. Les teories de gestió són visions de diferents maneres d'executar un negoci a partir de diferents suposicions sobre com funcionen les persones i els sistemes. Han evolucionat considerablement amb el pas del temps des dels paradigmes autoritaris tradicionals de dalt a baix fins a adaptacions contemporànies més centrades en el ser humà.
Teoria de la gestió científica
A principis del segle XX, quan el potencial de la ciència per millorar la productivitat era cada cop més clar, Frederick Taylor va desenvolupar la teoria de la gestió científica o clàssica. Aquest enfocament utilitza dades i mesuraments per fer que les organitzacions siguin més efectives. En observar i avaluar processos en termes numèrics, els administradors són capaços de destil·lar informació que els ajudi a gestionar les seves empreses amb més eficiència i rendibilitat. El procés de recollida de dades va conduir a la normalització i una estratègia de gestió basada en el càstig i la recompensa. Aquest enfocament funcionava per a operacions mecanitzades, però no justificava l'element humà, el paper que jugava el personal en la innovació i la importància de mantenir satisfets i compromesos els empleats perquè facin un bon treball.
Teoria de la gestió burocràtica
El sociòleg seminal Max Weber va construir la teoria de la gestió científica de Frederick Taylor amb la seva teoria de la gestió burocràtica, que pren els principis científics que Taylor va aplicar als sistemes de producció i els aplica també a la gestió de recursos humans. La teoria de la gestió burocràtica fa èmfasi en rols clarament designats per als empleats i la gestió basats en jerarquies que racionalitzen l'autoritat i deixen clar qui està a càrrec i qui no ho és. No obstant això, la teoria de Weber no es pot reduir simplement a un enfocament mecànic i sistemàtic de la gestió de l'ésser humà. També va escriure sobre els perills inherents a la burocràcia jeràrquica sense comprovar i va destacar el paper de l'emoció en un paisatge empresarial dominat per la tecnologia.
Teories de relacions humanes
Al llarg del segle XX, els sistemes de gestió es van centrar més en l'ésser humà, fent èmfasi en les capacitats dels individus per actuar de forma autònoma i creativa i orientar la gestió cap a la possibilitat de les persones que utilitzen. Les teories de gestió de relacions humanes posen l'accent en la importància d'alinear les necessitats dels treballadors amb les necessitats de l'empresa i adoptar polítiques destinades al seu benefici mutu.
Teoria de sistemes
La teoria de sistemes busca patrons holístics en contextos científics i metafísics, i l'enfocament de gestió de la teoria de sistemes pretén assolir un conjunt integrat i equilibrat en els negocis. Les característiques inclouen identificar l'objectiu general de l'organització, treballar perquè els seus diversos elements funcionin de manera coherent per assolir aquest objectiu, i comprendre els cicles que regulen els ingressos i els resultats del sistema. Aquesta teoria de gestió és especialment efectiva per reconèixer i aprofitar els patrons particulars que segueixen les operacions d'una empresa.
