A la comptabilitat, les empreses tenen cert grau de discreció en els mètodes que utilitzen per avaluar i informar el seu rendiment financer. Els inversors solen preocupar-se si un mètode comptable utilitzat per una de les seves empreses inverses és més agressiu o conservador, ja que això afectarà la capacitat dels inversors de determinar el valor de l'empresa. La comprensió de la distinció és important per a tots els inversors, però és especialment útil per a aquells que confien molt en els estats financers per prendre decisions per a la seva cartera.
Comptabilitat conservadora
La comptabilitat conservadora utilitza mètodes que tenen més probabilitats de subestimar, en lloc d'exagerar, el rendiment financer. En la majoria dels casos, els gerents i els inversors volen que els seus negocis siguin conservadors en les seves pràctiques comptables. Això és degut a que la comptabilitat conservadora té més probabilitats de infravalorar les inversions en lloc de sobrevalorar-les, donant lloc a una gestió que és més probable que gestioni acuradament els riscos i superi les expectatives. Un negoci que planifica conservadorament per al creixement es basa fonamentalment en un marge considerable d'error.
Comptabilitat agressiva
La comptabilitat agressiva, per contra, podria emprar tècniques més creatives que donen lloc a resultats financers exagerats. Malauradament, moltes empreses sovint es pressionen per fer-ho, de manera que puguin presentar el rendiment de la companyia en la millor llum per als inversors i analistes. No obstant això, la comptabilitat agressiva exposa als inversors i als administradors a un major risc, ja que són menys propensos a gestionar amb cura els riscos si se senten més còmodes amb el seu rendiment. A més, la comptabilitat agressiva té més probabilitats de generar reexpresions, la qual cosa pot disminuir la credibilitat de la gestió d'una empresa.
Diferències específiques
Alguns dels mètodes comptables que es presten a avaluacions més agressives del rendiment són fàcils de reconèixer. Per exemple, si una empresa representa un actiu que té una llarga vida útil, és probable que menysprementi les despeses d'amortització, el que suposa una sobrevaloració dels guanys. De la mateixa manera, una empresa que més llibres de les seves despeses com a compra d'actius de capital, en comptes de despeses normals, és probable que disminueixi les despeses. Finalment, un negoci que es troba regularment venent actius per aconseguir guanys tendirà a semblar més rendible que un que es basa principalment en ingressos per generar ingressos.
Usos i precaucions
Per a un inversor, mantenir un ull als mètodes de comptabilitat agressius o creatius és valuós perquè els protegeix del risc que pot sorgir en una inversió sobrevaluada o mal gestionada. Al mateix temps, és important recordar que, en alguns casos, la comptabilitat agressiva és necessària per proporcionar una valoració més precisa del valor. Les banderes vermelles haurien de pujar si les pràctiques comptables d'una empresa determinada es desvien considerablement de la indústria o del sector, o si podrien tenir l'efecte de proporcionar estats financers menys precisos i no més precisos. Altres senyals d'advertència inclouen freqüents canvis d'auditors o l'adopció de canvis comptables abans o després de la resta del mercat.
