La comunicació no verbal i la comunicació visual estan profundament arrelades en la comprensió cultural. Els antropòlegs defineixen la cultura com la capacitat humana universal de codificar i comunicar experiències simbòlicament. De la mateixa manera, la interpretació humana de símbols i gestos es deriva del context cultural i subcultural. Tant la comunicació no verbal com la comunicació visual són mecanismes evolucionats, tipificats al llarg del temps a mesura que els humans s'adapten al seu entorn extern. Aquests modes silenciosos de comunicació s'estudien a través de la semiòtica, una àrea d'estudi dedicada a la descodificació de la manera com els humans usen, interpreten o reaccionen als símbols.
Influència dels contextos socioculturals
L'exposició a diverses formes de comunicació no verbal que caracteritzen una cultura particular comença el dia que neix una persona. Al llarg del temps, els humans assignen un valor simbòlic a comportaments no verbals com gestos, expressions facials, postures, entonacions, onomatopeies, contacte visual i proxemics. De la mateixa manera, abans que un individu pugui caminar, el seu sistema sensorial està registrant comunicacions visuals, que permet que els nadons detectin cares i llocs familiars.
Més influències
Al voltant del món, els valors assignats a comunicacions no verbals i comunicacions visuals varien. A Turquia, inclinar el cap significa sí i inclinar-lo enrere significa que no; en els EUA, la combinació dels dos gestos no verbals indica l'afirmativa. Una diferència visual molt apreciada entre moltes cultures de tot el món és l'estil de vestir. Per exemple, els nord-americans són coneguts pels flip-flops i els indis es destaquen per portar colors vibrants. La comunicació no verbal i la comunicació visual estan íntegrament vinculades a les llengües simbòliques que configuren països i cultures.
Ajudes visuals
Un segon paral·lel entre comportaments no verbals i símbols visuals és la seva funció de potenciadors de diversos tipus de comunicació. En alguns casos, la comunicació no verbal i la comunicació visual es converteixen en una mateixa. Per exemple, els nombres i les lletres matemàtiques de l'alfabet són dues formes de comunicació escrita, que és un camp de comunicació on els símbols són visuals i no verbals.
Millores visuals
Com a potenciadors d'un missatge subjacent, els complements no verbals i visuals poden alterar la forma en què el receptor conté un missatge. En el context de les dades, l'ús de gràfics visuals és una bona manera de millorar la transferència d'informació al lector; No obstant això, és molt important no sobrecarregar els receptors amb quantitats estranyes de contingut visual. Les senyals no verbals també s'utilitzen per transmetre emocions o enfortir un missatge. Tradicionalment, als Estats Units, es destaca una mirada en la conversa que s'utilitza per animar comentaris. En les comunicacions no verbals i visuals, és important controlar el nivell d'impacte del potenciador sobre la capacitat del receptor per descodificar el missatge exacte. Els mitjans de comunicació visuals i no verbals requereixen processament i la necessitat d'equilibri.
