La majoria de la gent té els coneixements bàsics que laissez-faire significa adoptar un enfocament pràctic per a una situació. Encara que el terme s'utilitza més sovint per descriure una política governamental relacionada amb l'economia, és fàcil suposar que es tradueixi en la gestió, almenys en un nivell superficial. Si bé un enfocament pràctic de gestió pot generar empleats poc motivats que no saben què han de fer o com fer-ho, aquesta tècnica té alguns avantatges i pot ser particularment útil en un grapat de situacions, especialment aquelles on la els empleats estan molt ben informats sobre els seus deures i estan motivats per completar la tasca.
Què significa Laissez-Faire?
Laissez-faire prové de la frase francesa "laissez faire et laissez passer", que significa "deixar que sigui i deixar passar". Essencialment, el terme significa "deixar-lo en pau". En general, la frase s'utilitza per descriure polítiques econòmiques governamentals que permeten als negocis i la indústria fer el que faran, amb poca o cap interferència governamental. Fora de la política, en general, significa que algú està fent un enfocament pràctic per a una qüestió.
Què és Laissez-Faire Management?
Quan s'aplica a la gestió, laissez-faire vol dir que els empleats treballen sols i els permeten establir els seus propis objectius, processos i terminis. El lideratge de Laissez-faire (també conegut com a lideratge delegat) consisteix a deixar que els subordinats prenguin les seves pròpies decisions amb el cap subtilment tractant de guiar-los d'una forma pràctica. Tot i que els líders de Laissez-faire esperen que aquest enfocament inspiri als empleats a convertir-se en els seus propis gestors i avançar cap als reptes amb què es presenten, sovint fa front. En termes generals, els empleats que treballen en aquestes condicions consideren que no tenen orientació i queden abandonats sense orientació. Tot i que aquests empleats solen agradar els seus patrons com a amics, sovint no respecten els seus directius i, sovint, no seguiran indicacions sobre la rara aparició que se'ls proporciona. Com a resultat, els investigadors han descobert que aquesta forma de lideratge dóna com a resultat els nivells de productivitat més baixos dels quatre tipus de lideratge.
Els quatre tipus de lideratge
A part del lideratge de laissez-faire, hi ha altres tres estils principals de lideratge, encara que en la pràctica la majoria dels directius utilitzen una combinació dels quatre tipus. Els altres tres estils de lideratge són democràtics (o participatius), autocràtics (o autoritaris) i paterns. Cada estil de gestió té avantatges i desavantatges, per això un gran gerent crearà una tècnica ben equilibrada que fusionarà els quatre, i sovint canviarà estils de lideratge segons cada situació que trobi.
Un líder democràtic és similar a un laissez-faire en què descentralitzarà l'autoritat i permetrà als seus subordinats prendre decisions.Tot i que un líder de laissez-faire permet als empleats prendre les regnes per complet, el líder democràtic encara guiarà a l'equip des del marge, sovint actuant com a moderador per dirigir les idees dels membres de l'equip. Els líders democràtics fomenten la creativitat i el pensament fora de la caixa com a líders de laissez-faire, però perquè en última instància criden als trets, els empleats senten més direcció i en general són més productius. A la baixa, alguns empleats poden sentir-se ignorats si les seves idees no són elegides mai. Els empleats que treballen per a directius democràtics tendeixen a millorar el rendiment laboral, una major capacitat per resoldre problemes complexos i menys absentisme, i tendeixen a romandre en el seu treball més temps.
Un líder autocràtic és essencialment el contrari d'un líder democràtic. Ell vol fer totes les decisions importants sense l'aportació dels empleats, sovint dirà als seus subordinats com fer els seus llocs de treball i pot establir normes estrictes sobre l'entorn laboral. Els administradors autocràtics sovint poden frustrar els treballadors que senten que no s'estan escoltant i que poden semblar improbables i massa mandrosos. Encara que aquest estil de gestió no funcioni bé amb empleats experimentats o amb voluntat, pot funcionar bé quan el líder guia treballadors de nivell d'entrada que no estan preparats per prendre decisions i necessiten més orientacions per fer el seu treball.
Els líders paterns solen tractar els seus empleats com els seus fills. Poden escoltar els seus subordinats superficialment, però encara creuen que saben millor i sovint ignoren l'aportació dels empleats. El líder paternal oferirà als empleats bons avantatges per tractar de mantenir-los contents, amb l'esperança que això els faci respectar els empleats, escoltar-los millor i treballar amb més gratitud. Tot i que els empleats sovint aprecien els beneficis marginals i les proteccions departamentals d'aquells més alts, també sovint es tornen ressentits perquè els líders paternals poden trobar-se com a condescendents, condescendents i interessats superficialment per les contribucions dels empleats.
Característiques Laissez-Faire
Les característiques de Laissez-Faire mostrades pels administradors que utilitzen aquesta tècnica de lideratge inclouen proporcionar als subordinats una orientació molt escassa i permetre als empleats tenir la llibertat de prendre decisions pròpies. En aquest sistema, els administradors proporcionen als seus treballadors les eines i recursos que necessiten per fer el seu treball, i els subordinats solucionaran tots els seus problemes pel seu compte sempre que sigui possible. Essencialment, tot i que el poder es lliura als treballadors, els administradors seguiran assumint la plena responsabilitat de les decisions i accions del grup.
Exemples de líders Laissez-Faire
Algunes de les persones més famoses conegudes per utilitzar un estil de gestió de laissez faire inclouen Steve Jobs i Herbert Hoover. Steve Jobs era conegut per explicar-li al seu equip el que li agradaria veure feta i després deixant els detalls al seu personal per determinar com el projecte estava realment completat. Herbert Hoover és molt recordat en la història per prendre un enfocament de laissez-faire sobre l'economia, fins i tot si no va prendre cap acció sobre la Gran Depressió fins que era massa tard per a qualsevol altra cosa que canvis dràstics per convertir l'economia a l'entorn. Sovint va permetre als seus assessors sèniors assumir tasques sobre les quals no sentia que tenia coneixements.
Situacions on Laissez-Faire funciona millor
Encara que la gestió de laissez-faire és sovint ineficaç, hi ha situacions en què la gestió de laissez-faire pot ser la més beneficiosa, i aquest estil de lideratge té alguns avantatges en general. Quan els empleats són altament qualificats, coneixedors del projecte, capaços de treballar sols i estan motivats pel seu treball, una tècnica de lideratge de laissez-faire pot permetre al cap mantenir-se fora del seu subordinat perquè puguin fer-se per compte propi. En aquest sentit, el lideratge de laissez-fair és normalment el millor curs d'acció quan un directiu està coordinant amb un grup de contractistes autònoms, ja que aquests professionals amb experiència sovint opten per treballar per si mateixos precisament perquè estan motivats per ells mateixos i no ho fan vol que un gerent els digui com fer els seus llocs de treball.
Laissez-faire també és una bona estratègia en situacions en què els empleats saben més sobre un projecte que el gerent. En aquests casos, és millor que el cap retrocedeixi i deixi que els seus subordinats executin l'espectacle o almenys prenguin la majoria de decisions sobre un projecte. Fins i tot en aquest cas, però, el gerent pot utilitzar l'aportació dels empleats per prendre decisions sobre els objectius globals del projecte i els terminis, al mateix temps que permet als seus empleats fer-se càrrec de les expectatives.
En qualsevol situació que impliqui el lideratge de laissez-faire, és important que el gerent estigui disponible per a consultes i comentaris. Sense un superior per parlar, els empleats poden arribar a un carreró sense sortida i deixar de fer progressos avançats perquè no poden prendre una decisió sobre el bon camí d'actuació.
