La globalització està canviant l'economia mundial, obrint noves oportunitats als països de tot el món. Alguns experts ho veuen com un motor del desenvolupament econòmic. Altres els culpen pels danys ambientals als quals ens enfrontem avui. Una cosa està segura: aquest procés permet a les economies nacionals de tot el món expandir-se a través de les fronteres i construir relacions mútuament beneficioses.
Globalització i diners
Les empreses de tot el món ja no estan confinades a les fronteres nacionals. Es poden expandir a tot el món, diversificar les seves operacions i reduir els seus costos movent les seves operacions de fabricació a països que tenen els recursos laborals més barats o millor accés a les matèries primeres. El comerç en auge i l'augment de la connectivitat global ajuden els diners a viatjar més enllà que mai. Les empreses ara són capaços d'operar a través de les fronteres i arribar a més clients, el que condueix a majors beneficis i, en definitiva, a un creixement econòmic.
Amb la globalització, una empresa d'un país pot vendre els seus productes en un altre país a la meitat del món. A més, pot construir botigues i fàbriques, invertir en mercaderies i contribuir a l'economia local. Ford Motor Company, per exemple, va traslladar els seus centres de trucades a l'Índia. Cisco va obrir un centre de recerca i desenvolupament a Bangalore. El 2010, Microsoft va signar un contracte de tres anys amb Infosys Technologies a l'Índia per gestionar les seves operacions internes de TI. En subcontractar els seus serveis als països en desenvolupament, les empreses poden estalviar diners i canviar la vida de les persones. Per això, les taxes de pobresa van disminuir a tot el món durant les últimes dècades.
Oportunitats laborals globals
La globalització permet que les persones es traslladin a països més rics i iniciïn el seu negoci o busquin feina. Això es tradueix en una major renda i més oportunitats en la vida. A més, els immigrants poden enviar diners a casa sense pagar taxes exorbitants. La lliure circulació d'informació i tecnologia també permet als sindicats lluitar pels drets dels treballadors a tot el món. A mesura que es van aplicar noves polítiques i normes, es van incrementar els drets laborals. A més, les qüestions delicades, com la igualtat de remuneració i l'equitat de gènere, són cada vegada menys freqüents.
Les corporacions multinacionals com Google, IBM i Accenture estan en constant expansió i contractació de persones als països on operen. Altres implementen programes d'intercanvi per oferir als seus empleats la possibilitat de treballar a l'estranger. Boston Consulting Group, Edelman i L.E.K. Les consultes són només alguns exemples. Això acelera encara més la globalització i promou el creixement econòmic.
Gran comerç lliure
Una de les avantatges principals de la globalització és el lliure comerç de béns i recursos. Per exemple, un país que s'especialitza en vehicles de motor produirà automòbils i accessoris en un lloc que aconsegueixi els costos més baixos possibles i els ven a mercats locals i estrangers. Això significa que les persones que viuen en altres països podran comprar aquests vehicles per menys. Al mateix temps, tindran accés a una gamma més àmplia de marques i models.
El comerç mundial ha augmentat aproximadament un 7% des de 1945 després de l'acceleració de la globalització. Els països que exporten béns paguen taxes de transport més baixes i tenen avantatges competitius. El resultat final és una major igualtat de riquesa a tot el món, especialment per als països on les economies depenen de l'economia d'un altre país. Xina, per exemple, es va convertir en un fabricant líder de productes. Empreses de tot el món externalitzen les seves activitats de producció a fàbriques xineses. Els seus clients tenen accés a béns assequibles que podrien no ser capaços de comprar d'una altra manera.
Els desavantatges de la globalització
Com tota la resta, la globalització té els seus inconvenients. El lliure comerç de béns, serveis i informació estableix l'economia mundial en un cicle d'ingressos i creixement de l'ocupació. El desavantatge és que també va conduir a la disminució dels fluxos de diners i un fort crèdit en les economies locals i nacionals.
A més, els països del G2O, com ara el Regne Unit, Brasil, Alemanya, França i Japó, que representen més del 86 per cent de l'economia global, van afegir més de 1.200 mesures comercials restrictives des de 2008. Això es tradueix en majors impostos i lleis més estrictes per a les empreses que importació i exportació de mercaderies.
Un altre problema és que moltes nacions manipulen la seva moneda per obtenir un avantatge de preu. A més, els empleats dels països desenvolupats estan perdent els seus llocs de treball a causa de retallades de salaris. Cada vegada hi ha més companyies que opten per subcontractar feina i treballs d'exportació com a mitjà per mantenir baixos els costos. Les grans empreses ara poden explotar paradisos fiscals a tot el món, que afecten l'economia local. Altres preocupacions importants són el dany ecològic, les condicions de treball injustes, la competència tributària, el blanqueig de capitals i les pèrdues de llocs de treball.
