Què és un deure colateral?

Taula de continguts:

Anonim

Un deure col · lateral és una tasca o tasques realitzades per un empleat que no té la seva funció principal. Tot i que el nom pot suggerir treballs militars, sovint hi ha funcions col · laterals en tot tipus de llocs de treball, tot i que només algunes organitzacions com el Departament de l'Interior utilitzen el terme específic "deures col · lectius" per descriure aquest treball. Els deures col · laterals solen ser més generals, la majoria de personal pot fer-los amb una formació i motivació adequades.

Beneficis

El principal motiu dels deures col · laterals és cobrir les tasques que necessiten realitzar, però no són suficientment extensives per justificar el personal dedicat a temps complet. Per a l'empresari, els deures els permeten realitzar les tasques realitzades per poca o cap despesa extra. Per a l'empleat, els deures poden significar un salari millorat, així com l'oportunitat de rebre formació i recollir habilitats i experiència addicionals.

Exemples comuns

Hi ha diversos tipus de drets col · laterals que són comuns en la majoria dels tipus de negoci que tenen més d'un pocs empleats, ja siguin oficines, fàbriques o minoristes. Generalment, aquests inclouen elements de seguretat i seguretat, com per exemple garantir que l'empresa compleixi les normes de l'Administració de Seguretat i Salut Laboral, que sigui responsable dels simulacres d'incendis o que sigui un primer aider.

Militar

Els deures col · laterals són una part especialment important de la vida militar, especialment per al personal en servei actiu. El personal militar que realitza tasques addicionals pot reduir la necessitat del personal que no sigui de servei, i fer que el servei sigui més eficaç i pugui superar el problema del personal no personal que no vol o no pot treballar en ubicacions concretes. Com a exemple, l'Armada permet al personal del servei dur a terme tasques de garantia tan diverses com el coordinador de marge de foc i de donant de sang.

Alternatives

Algunes empreses permeten als empleats un cert grau de llibertat en la realització de funcions de garantia. Un dels exemples més coneguts és Google, que permet als enginyers invertir el 20% del temps treballant en projectes de la seva pròpia elecció, sense necessitat d'obtenir resultats mesurables. Això ha portat a la creació de diversos serveis clau de Google.