Charles Herrold va ser el primer emissora de ràdio als Estats Units, emetent-se en 1909 en el seu col·legi tècnic. El 1912 proporcionava informació programada i entreteniment. Actualment, les emissores de ràdio comercials, públiques i comunitàries es troben oferint continguts d'àudio al públic cada hora de cada dia. Per a determinats segments de la població, la ràdio és el principal o únic mitjà d'informació i d'entreteniment.
Ràdio comercial
La ràdio comercial que opera com a empresa per obtenir guanys és accessible a la majoria de les zones del món. Els radiodifusors venen petits blocs de cada hora d'escolta als anunciants, acceptant reproduir missatges publicitaris o anuncis a l'aire. John R. Lott Jr., autor de "Freedomnomics", assenyala que "la publicitat és una manera raonable de finançar la radiodifusió". La ràdio comercial és la més coneguda de tots els tipus de radiodifusió que funcionen amb senyals d'AM i FM. Els formats per a radiodifusors comercials varien molt, però sovint es basen en gèneres musicals específics. Un altre format principal és la ràdio parlada, generalment centrada en temes esportius o polítics i socials, que proporciona el que es podria denominar informació i entreteniment. Durant la Gran Depressió, "la ràdio va proporcionar entreteniment gratuït en un període de dificultats econòmiques", segons la Universitat de Duke.
Ràdio pública
La ràdio pública no conté anuncis i s'admet l'oient. Als Estats Units la ràdio pública rep ajudes privades i finançament del govern. National Public Radio (NPR) és l'organització dominant de ràdio pública del país. Els formats es centren en les notícies, l'educació, els temes socials i les arts, mentre que els programes musicals són principalment jazz, òpera i música mundial.
Radio comunitària
La ràdio comunitària emet mitjans de comunicació que són "independents, basats en la societat civil i que operen per benefici social i no amb ànim de lucre", segons Steve Buckley, president de l'Associació Mundial de Radiodifusors Comunitaris. La radiodifusió comunitària ha servit per crear i fomentar el canvi polític i social a tot el món, incloent la millora dels drets humans i la difusió de la democràcia. "En gairebé tots els casos trobem una correlació entre l'aparició de la ràdio comunitària i el canvi polític cap a una major democràcia". Buckley assenyala a més que els radiodifusors comunitaris són activistes "que continuen operant en condicions de vegades molt perilloses", que s'enfronten a la intimidació, la violència física i fins i tot la mort.
Escolta passiva i activa
Els oients de cada tipus de radiodifusió poden escoltar de forma activa o passiva. Els formats de música són els millors per a l'escolta passiva, sovint per ajudar a passar el temps mentre treballa, condueix o participa en altres activitats. Els programes de ràdio i educació educatius requereixen l'atenció de l'oient i que es mantingui compromès intel·lectualment. Els dos estils d'escolta es poden considerar importants per a l'oient, i es poden utilitzar en diferents moments.
Percepcions de la importància
"La importància personal està més associada a la manera com (no necessàriament quant) una persona" escolta la ràdio segons David Giovannoni, un analista de recerca de la Corporació de Radiodifusió Pública (CPB). En el seu informe de 1988, "La importància personal de la ràdio pública", Giovannoni afirma: "Com que la programació influeix directament en l'ús de l'oient", la percepció d'importància es pot ajustar proporcionant una programació que permeti a l'oient sintonitzar amb més freqüència. En l'estudi que va ser la base de l'informe de 1988, Giovannoni va assenyalar que "El noranta per cent de les persones que escolten la ràdio pública no la recolzen". Tot i que el 75 per cent dels enquestats va dir que la ràdio pública és d'alta qualitat, no comercial, entretingut, informatiu i educatiu; menys de la meitat va dir que la ràdio pública era "important".
