En un contracte per a la venda i transport de mercaderies, les responsabilitats d'un comprador comencen en el punt en què finalitzen les responsabilitats del venedor. Aquestes responsabilitats inclouen el pagament de despeses de transport, càrrecs d'assegurança, impostos i deures. Les provisions d'un contracte de venda poden requerir que un venedor transfereixi aquestes responsabilitats en el punt de venda, el port d'origen, el port de destinació o el local del comprador. No obstant això, atès que es van introduir contractes de vendes específics per a empreses o països, es van introduir errors, es van introduir els termes comercials internacionals o Incoterms per proporcionar referències estàndard a les mercaderies, assegurances i responsabilitats fiscals dels compradors i venedors en el transport de càrrega.
Dades bàsiques d'Incoterms
Els Incoterms són formulats, revisats i classificats per la Cambra de Comerç Internacional. El 2010, l'ICC va publicar 11 Incoterms que incloïen transport i assegurances pagades a, transport pagat a, cost i mercaderies, assegurances de costos i mercaderies, lliurades en el lloc, lliurats de drets pagats, lliurats a la terminal, ex treballs, lliure al costat de vaixells, transportista lliure i gratuït a bord. Aquests Incoterms són abreujats com CIP, CPT, CFR, CIF, DAP, DDP, DAT, EXW, FAS, FCA i FOB, respectivament. Tanmateix, alguns dels Incoterms, és a dir, CFR, CIF, FAS i FOB, s'utilitzen estrictament en el transport marítim i aigües interiors, mentre que la resta s'utilitzen a tota la taula.
Significats d'Incoterms
Cadascun dels Incoterms emet instruccions específiques per a la sortida, el pagament de les despeses o el lliurament de mercaderies. Aquestes instruccions es classifiquen en quatre grups d'Incoterms, és a dir, grups C, D, E i F que són identificables als seus primers alfabets de lletres. Les incoterms del grup C són CIF, CIP, CFR i CPT. Assignen als venedors la responsabilitat de contractar i pagar els costos de transport mínims, ja que els compradors assumeixen càrrecs i riscos addicionals. Els venedors assumeixen els costos complets de càrrega i assegurança en grup D Incoterms, és a dir, DAP DDP i DAT. L'única regla de grup E Incoterms, EXW, requereix que els compradors recopilin els productes dels locals dels venedors. Dins del grup F Incoterms, que comprèn FAS, FCA i FOB, els venedors subministren mercaderies a operadors designats pel comprador, i el comprador té tots els càrrecs de transport i lliurament de càrrega.
Mèrits de Incoterms
L'ús d'Incoterms elimina ambigüitats o inconsistències de contractes de venda i enviament específics per països. Això fa que els venedors i els compradors puguin identificar i gestionar els costos i passius del transport de càrrega entre destinacions d'origen i de lliurament. A més, els contractes de vendes que s'estructuren al llarg del grup F Incoterms permeten als compradors el marge de maniobra per controlar la cadena de subministrament pel que fa a l'arribada dels enviaments i posterior publicació dels enviaments en existències. Pel que fa als venedors, compten amb passius mínims quan s'utilitza Group E Incoterms, que essencialment transfereix la majoria de les obligacions als compradors.
Demerits d'Incoterms
Grup C Els incoterms generalment exposen els compradors a costos inflats, ja que el venedor assumeix les responsabilitats per pagar els costos de càrrega i assegurança. Això és un desavantatge per a l'importador, especialment si l'exportador decideix citar la xifra definitiva sense especificar les entrades individuals per a costos de càrrega, assegurança i fluctuació de moneda. A més, un comprador que compti amb un inventari d'enviaments costosos pot experimentar retards, ja que Incoterms no cobreix la transferència de títols o propietat. Això pot ser decebedor, perquè un inventari de béns cars pot ajudar a una empresa a reduir les despeses ia reportar ingressos més alts.
